Demagògia Monetaira

Avui faré una cosa que no m’agrada gens ni mica. Demagògia. N’estic del tot segur, que ja haureu vist l’anunci on surt en Pep – Pepe – Guardiola, entabanant-nos amb les meravelles del Banc Sabadell. Si us heu fixat bé, l’anunci està íntegrament enregistrat en la llengua espanyola. Com veieu cada dia a la portada del diari Avui, l’edició digital la financen ells també. Un banc que omet quan vol, els seus partners de l´Atlantico tot sigui, per poder guanyar-hi l’enestimable quota catalana. Es ben trist que ho hagin fet – us ho puc assegurar -, ja que amb provoca mal als ulls i a les oïdes quan el veig i el sento pel televisor. Llegeixo els moviments dels llavis dels personatges, i no puc fer-l’hi cap mos més al que m’estigui menjant en aquell instant. Un banc que anteposa a les empreses avanç que les persones, no n’és pas el meu referent. El missatge es ben clar: Primer paga el que l’hi’s deus, i desprès ja veurem que farem amb tu. A més, ara la nova CatalunyaCaixa – el canvi de nom més car i innovador de l’historia – volen dir-nos que tenen quatre milions de clients, i dels que ho seran, donant-nos la benvinguda a les pagines interiors dels diaris en versió – legitima, es clar! – clarament bilingüe segons mercat. Jo, si fos la Terribes, m’aniria als jutjats ràpidament, perquè el logo n’és una copia del canal 3XL, a no ser que sigui un pacte tàcit i subliminar. Seguiré personalment amb UNNIM, fins que girin la truita, que tampoc tardaran gaire en fer-ho, n’és culpa del mercat. Quan temps encara haure de suportar, i esperar per rebre amb tant poc tacte, reconeixement i respecte sobre la meva identitat?.