- Publicitat -
Si us plau, jo demanaria un coeficient intel·lectual encara que sigui justet, per arribar a ser ministre. S'ha de ser curt d'enteniment i tenir la cara molt dura per dir la bajanada que ha deixat anar el ministre Soria, que vincula la malnutrició dels nens amb TV3. Un altre impresentable ministre (i van?) dient, en declaracions a Telecinco, que Catalunya prefereix tenir una televisió abans que alimentar bé als seus infants.
En un altre article meu dirigit al senyor Rivera de C's el vaig acusar de gran demagog, però veig que hi han altres que el guanyen. S'hauria de recordar al ministre Soria, que si hem de començar a passar llista de les coses que el govern central pot estalviar-se per solucionar la malnutrició dels nens, no acabaríem mai.
Potser és que fora de Catalunya, els nens estan tan ben alimentats, que per això poden mantenir a més de TV espanyola la televisió madrilenya, tenen diners a dojo per a construir trens d'alta velocitat sense passatgers, aeroports sense avions, autopistes sense peatge on hi passen quatre cotxes, destinar 300.000 euros per arreglar una porta del monestir fatxa del dictador, mantenir el senat que no serveix per a res, no anular ministeris d'algunes matèries ja traspassades a les autonomies, comprar avions, tancs i altres galindaines perquè uns senyors que no produeixen res i només juguen a la guerra, puguin presumir dels seus enginys, voler fer un corredor de mercaderies pel centre (encara sort que no es farà per què la Unió Europea no el troba rendible), però que ells el farien encara que costés una fortuna, i voler organitzar uns J.J.O.O, que també costarien un ull de la cara i l'altre.
Però és que fins i tot tenen enveja que tinguem una televisió pròpia? És que tot ens ho volen prohibir? El ministre Soria vol fer societat amb els ministres Wert, Margallo, Montoro i altres, que tots semblen participar en un concurs per a veure qui diu o fa la barbaritat més idiota, i prohibeix més coses.
L'espècie humana sempre ha patit durant tota la història, com si fos una plaga o un càstig, la prohibició de moltes coses, actes i peticions de tota mena.
Temps era temps, a l'escola ens van explicar un conte molt bonic que molts se'l van creure (potser avui dia encara és una creença per a molts), i si recordeu és la primera prohibició -segur que eren masclistes els que van inventar el conte- on hi van encabir tres paraules femenines: la serp, la dona i la poma, com a culpables. La cosa ja va va començar malament, prohibint menjar la fruita d'un arbre.
Deixant en banda aquesta collonada de la poma, l'ésser humà sempre ha sigut feliç prohibint a tort i a dret. Prohibicions de tota mena i en qualsevol forma de govern, sigui en dictadura o en democràcia; encara que en una dictadura és on es dicten més lleis prohibitives, en democràcia tot i que els homes som lliures, que podem parlar, actuar i demanar amb total llibertat, ens prohibeixen moltes coses per bé que els manaires diuen que ho fan pel bon funcionament de la societat.
Dit això, estic d'acord que hi ha d'haver certes prohibicions, però el què està fent el PP, partit democràtic com el que més (?), amb el reguitzell de prohibicions des de coses insignificants fins a coses importants estan fent el ridícul, amb els ministres García-Margallo i Wert al davant, on ara amb les seves paraules s'hi ajunta el ministre Soria.
Publicitat
