Demagògia feixistitzant

Des de fa mesos circula per internet, amb la intenció declarada de fer una recollida de 500.000 firmes, una proposta de reforma de la Constitució espanyola que demana que es canviïn les condicions dels parlamentaris, perquè (dit molt resumidament) perdin privilegis i siguin equiparats als treballadors normals (que tenguin el règim general de la Seguretat Social, que no s'autoregulin el sou, que tenguin un sistema de retirada laboral semblant al de tots els treballadors, que no puguin exercir com a parlamentaris més de dues legislatures…). En principi, aquestes demandes pareixen bastant raonables, perquè és mal d'entendre per a la resta de ciutadans que els parlamentaris, que ho són per voluntat pròpia, facin la seva feina (si és que la fan…) amb unes condicions molt més avantatjoses que la majoria dels treballadors. A mi, però, aquesta proposta global em fa mala impressió, no em convenç gens, i crec que és bo que expliqui públicament les meves raons, perquè sempre és millor abrigar-se abans de ploure que esperar a fer-ho després d'haver rebut una bona remullada. La proposta inclou mesures que pens que generalment poden ser considerades justes (com evitar per llei que els parlamentaris es marquin el seu propi salari o considerar-los treballadors en les mateixes condicions que els altres), però n'hi ha altres que són clarament demagògiques i inútils, i altres que són d'inspiració clarament feixista, tot i acceptant que els seus instigadors inicials puguin no ser-ho, feixistitzants. Concretant, si s'estableix que els parlamentaris no tendran cap tipus de privilegi especial respecte a altres treballadors (cobraran bé per la feina que facin –que és de molta responsabilitat, cal tenir-ho en compte), ¿per què s'ha de limitar el càrrec a dues legislatures? Allò que s'ha de trobar és un sistema d'elecció que permeti expulsar de la institució parlamentària aquells que no compleixen la seva tasca degudament, i un sistema de control que permeti verificar que cada diputat fa la feina que li correspon, i penalitzar-lo de qualque manera si convé. Però, ¿heu vist mai una empresa que engegui un bon treballador només perquè ja hi duu 8 anys? Els bons s'han d'aprofitar fins que els arribi l'edat de retirada (això sí, no n'hi hauria d'haver cap per damunt d'aquesta edat), i els dolents s'han de despatxar. Per tant, allò que és realment imprescindible és canviar l'actual sistema de llistes tancades fetes pels partits per un altre en què els electors tenguin més possibilitats de triar els noms que més els agraden. Però la cosa que més m'espanta d'aquesta proposta és la voluntat de reduir els representants del poble a les institucions (almenys un 30 % !) i de, directament, suprimir-ne qualcuna. El sistema polític en què vivim és, teòricament, un sistema de democràcia representativa, és a dir, un sistema on la gent tria uns representants a les institucions perquè actuïn complint els compromisos amb els qui els han votat. Segurament no és el millor sistema, ni probablement és el pitjor, però és el que tenim fins que no el canviem, i allò que no podem fer és alterar-ne l'essència o inutilitzar-lo: un sistema representatiu ha de garantir la màxima representativitat perquè quasi tothom (el quasi és inevitable) es senti realment representat pels individus escollits, només així es pot considerar realment democràtic (i encara!); si se'n redueix el nombre, de càrrecs electes, moltes de sensibilitats queden fora de les institucions, i els qui hi entren tenen moltes més possibilitats de perpetuar-s'hi eternament, de ser sempre els mateixos. ¿Suprimir el Senat és també una part de la solució al malgastament de recursos, com ens volen fer creure? És que és inútil, diuen… Doncs que el facin útil! Que li donin capacitat real d'influir en el govern i en les lleis i que en facin una cambra vertaderament representativa de les diverses comunitats (de moment) autònomes! Si està malalt se l'ha de sanar, no matar! Com més parlamentaris i més regidors municipals hi hagi, degudament controlats per la població i amb mecanismes de substitució eficaços, més democràcia tendrem. Com manco n'hi hagi, més poc ens sentirem representats. Fixau-vos quin és l'únic partit que ràpidament s'hi ha apuntat, a aquesta idea: el Partido Popular (vegeu aquestes notícies de València, de les Balears, de Catalunya), al qual en realitat li fan nosa tots els diputats que no siguin els seus, i que si pogués eliminaria directament qualsevol institució representativa. Allò que és sorprenent, i perillós, és que comencin a sortir altres grups i associacions, en principi no sospitosos de simpaties feixistitzants, que assumeixin aquesta demanda de disminuir la representativitat de les institucions democràtiques. Si aquesta demagògia avança, en lloc de progressar en el nostre dret d'incidir en les lleis i decisions de govern consentirem que uns pocs personatges privilegiats ho decideixin tot per nosaltres, es perpetuïn en el poder i ens deixin absolutament de banda. No és aprimant les institucions de govern i abandonant-les a una minoria poderosa, que aprofundirem en la democràcia, sinó fent-les més representatives, més condicionades per totes les sensibilitats i més operatives. Eliminar representants del poble és cosa dels feixistes; no caiguem en aquesta trampa.