Demà, pressupostos de l’Estat que ens “maten”

Aquesta setmana Esquerra defensarem al plenari del Congrés una esmena a la totalitat als pressupostos generals de l’Estat per a l’any vinent. Raons, moltes, diverses i d’intensitat. En primer lloc, cal tenir present que, pel que fa al Principat, s’estableix un percentatge de les inversions territorials que farà l’Estat que no arriba al 10% (9,5%), és a dir la meitat del que correspon segons el pes de l’economia catalana en el total de l’Estat (19%). Parlem d’espoli i d’incompliments flagrants de no pagament del deute acumulat arran de la no execució de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut. Pel que fa al País Valencià i les Illes, les xifres són descoratjadores perquè a pesar que el País Valencià aporta el 9,5% del total del PIB de l’Estat, només rebrà el 6,9% del total de les inversions, mentre que les Illes, l’economia de les quals té un pes relatiu del 2,5% es quedarà amb l’1,2% de les inversions.
Però aquí no acaba la destrossa: el projecte del Corredor Mediterrani, que ens permetria dotar-nos d’una infraestructura per facilitar-nos competir amb la resta de regions europees, hi continua absent. I no se n’amaguen: dels sis corredors ferroviaris que es detallen en els PGE 2015, el del mediterrani és el que rebrà menys actuacions estatals, tan sols en els trams Almeria-Múrcia i Vandellós-Tarragona. 
D’altra banda, els principis neoliberals que defensa el govern espanyol s’evidencien en els comptes presentats per Rajoy en la mesura que reflecteixen la injusta reforma fiscal i les polítiques d’austeritat que han trencat l’espinada al mínim estat del benestar que s’havia assolit. Un govern que pretén fer-nos creure que té endreçada la recuperació econòmica quan la realitat és que el 2015 s’iniciarà amb un deute superior al 100% del PIB (per primera vegada en la historia!) i amb una de cada quatre persones sense feina (en el cas de les generacions més joves, 50% d’aturats).
Efectivament, amb aquests pressupostos no es recuperen les retallades socials. Al contrari, es continua ofegant les comunitats autònomes amb la minva dels recursos destinats a sanitat, educació i polítiques socials, com es palesa amb els recursos destinats a la Llei de la Dependència, el finançament de la qual s’incompleix de manera vergonyant. 
Ofec a les Comunitats Autònomes que s’incrementa any a any. Així, si bé en 2014 en l’apartat del dèficit públic: l’exigència era d’un 1%, en 2015 es passarà a un inassolible 0,7%. Aquest percentatge contrasta amb el 2,9 que s’exigirà a l’administració central de l’Estat.
En definitiva, uns comptes que ens condemnen a l’increment de la marginació i l’exclusió social en la mesura que es trasllada a Catalunya, País Valencià i Illes (així com al conjunt de les anomenades Comunitats Autònomes) la despesa i la responsabilitat de la despesa (també als ajuntaments) sense garantir-los els ingressos. 
Tot plegat, indignant. Indignació, altrament, que creix i creix en comprovar com es manté la despesa militar. En aquest sentit, denunciarem el pressupost del ministeri del Sr. Morenés (home provinent de la indústria de l’armament) que, bo i fent trampes comptables, no només reparteix la despesa entre quasi tots els ministeris, sinó que es preveu que al llarg de l’any se’n faci efectiu un augment mitjançant el Fons de Contingència o, fins i tot, mitjançant crèdits que augmentin el deute, tal com ha succeït en els darrers anys en què el pressupost del Ministerio de Defensa s’ha disparat, de manera estructural i extrapressupostària, al voltant d’un 25%.
Som davant del pressupost d’un govern reaccioanari Govern reaccionari pel que fa a les polítiques fiscals, que són les que acaben determinant els ingressos. Reforma fiscal aprovada recentment (que sembla més dissenyada per un defraudador fiscals que no pas per un govern de la UE), com s’evidencia en una reducció de trams que equipararà les classes mitges-alta amb les grans fortunes, la qual cosa, sumada a la minva per igual del percentatge que tributarà cada tram, topa amb el principi fonamental de la progressivitat d’aquest impost perquè se’n beneficiaran d’igual manera les classes altes i les que més han sofert la crisi. 
I per acabar-ho d’adobar, s’iguala l’Impost de Societats per a totes les empreses, bo i fixant-se en el 28%; i l’Impost de Patrimoni, que en el 2013 tan sols recaptà 929 milions d’euros, continuarà com un impost residual en mantenir una capacitat de bonificació de la quota de pagament d’aquest impost per part de les CCAA de fins a un 100%. 
El senyor Montoro farà aprovar uns pressupostos que posaran encara més la nostra societat en estat de escac i mat. Per això, diem ben fort que els propers pressupostos de la Generalitat de Catalunya (hipotecats pels pressupostos generals de l’Estat) seran inacceptables. 
En conseqüència, oi que s’entén que diguem que tenim pressa i que ja no acceptarem uns altres pressupostos de la Generalitat de Catalunya de caràcter “autonòmic”