Amb el sobreseiment i arxiu de la causa contra l’anterior i l’actual lehendakari per reunir-se amb dirigents de partits il·legalitzats, el Tribunal Suprem espanyol posa fi a una estratègia partidista de judicialitzar, amenaçar penalment, i condemnar als polítics de qui es discrepa, sota l’aparença de combatre el terrorisme i en ús d’una Llei de Partits que il·legalitza idees i projectes polítics, encara que no propiciïn ni col·laborin amb el terrorisme. A cada elecció, ni abans ni després, es posa en marxa la màquina d’il·legalitzar, que més que al servei de la política antiterrorista està al servei electoral de PP i PSOE, junts o per torns. Després de set anys, ja es veu que il·legalitzar partits i candidatures no ha acabat amb ETA, ni serveix per fer-ho, sinó per processar i condemnar càrrecs electes, per deixar sense representació a desenes de milers de ciutadans, per formar novedosos conceptes jurídics (construir imputacions, fagocitar, cor i entranyes), perquè siguin els ministres qui anuncien i determinen com seran les futures sentències, perquè no siguin jutges qui les redacten (tal i com va revel·lar El País), i perquè el que val per al senyor Botín no valgui pels senyors Atutxa, Ibarretxe i López, i perquè el Fiscal General de l’Estat digui, després d’aconseguir unes dotzenes d’il·legalitzacions, ‘ens hem passat però ha colat’. Alguna cosa de tot això ajuda en la lluita contra el terrorisme? O es lluita contra el terrorisme o s’aconsegueixen avantatges electorals: ambdues coses no poden ser.
Podeu llegir l’article sencer, en castellà, publicat a Deia el 14 de gener de 2010
