En l’anterior article parlava del portal electoràlia. Avui ho faig d’elecciones.es. M’ha arribat a través d’un parell de persones que no són del meu entorn professional ni del món de la política. Són persones més aviat allunyades de l’endogàmia politico-periodística. Circulen correus electrònics en què els amics o coneguts s’envien l’enllaç a elecciones.es. T’ho envien com un joc, un divertimento. Entra-hi, respon les preguntes i et diran a qui “has” de votar. El subtítol del portal, “el vot conscient”, és una declaració de principis, de seriositat. Però la gent hi entra per entretenir-se uns minuts, pocs. Respons una vintena de preguntes i la pàgina et proporciona el resultat. Les teves opcions polítiques són: a, b, c i d. Així de senzill. M’ha semblat brillant aquesta iniciativa basada en el rigor d’un qüestionari vinculat als programes electorals dels partits, o com a mínim als seus fonaments ideològics, perquè una altra cosa seria adaptar a cada moment les preguntes en funció de les anades i vingudes dels polítics en campanya. Seria una bogeria. Avui diuen blanc, demà gris i demà passat negre. La gràcia del web, a part de la seva presentació elegant però austera, és que planteja preguntes molt directes i ofereix un resultat del “teu vot” de fins a quatre opcions. Els que m’ho van comentar ho deien en els següents termes: “Em diu que haig de votar X, i com a segona opció Z. La clava.”
En temps de confusió, desafecció i proliferació d’indecisos (fins a un 35% de l’electorat en els comicis al Parlament d’aquest diumenge) webs com elecciones.es (llàstima que sigui .es i no eleccions.cat, tot i que és en castellà i català) l’hipotètic ús majoritari entre els internautes d’una eina com aquesta hauria d’inquietar els partits. És concebuda com una pàgina neutra, es propaga viralment a partir de contactes aliens a la política dels partits, i va al moll de l’ós de la qüestió, que és la clarificació programàtica i la coherència de les organitzacions polítiques. Si un partit no es posiciona clarament, segurament perd possibilitats d’aparèixer com a primera opció de vot a elecciones.es. En canvi, el partit que manté posicions de major radicalitat (en el sentit no pejoratiu de la paraula) en sortirà afavorit. És un instrument que premia els partits que, essent molt transparents en el seu lloc en els eixos nacional i esquerra-dreta, tenen una gran bossa d’indecisos. Ull viu amb elecciones.es, que, suposo, tindrà continuïtat de cara a properes cites electorals, especialment les espanyoles.
(Tafanejant he vist que hi ha periodistes al darrere, i que un d’ells és en Marc Vidal. Felicitats!)
