En els cinc anys d’ençà de les eleccions anteriors al Parlament europeu hem tingut dos governs tripartits a la Generalitat amb hegemonia socialista, i govern socialista a l’Estat, sota l’ordre de Zapatero: “El PSC somos nosotros”. Entremig hem aprovat, retallat i referendat un nou Estatut d’Autonomia a la mida exigida pels socialistes, que no s’aplica i incompleixen impunement. Ha continuat creixent l’espoli fiscal, que ara ens costa més de 3.000 euros per català i any; ha continuat retrocedint la nostra renda per càpita, ara per sota Melilla; i s’ha consolidat el bloqueig permanent de tota pretensió catalana: ni traspassos competencials, ni recuperació dels nostres impostos, ni gestió aeroportuària, ni seleccions esportives, ni reconeixement del català com a llengua oficial o d’ús ni a les institucions espanyoles ni a les europees, ni representació a les institucions europees. Fa vint anys la revista ‘El Temps’ informava en portada de l’entrevista entre els Presidents de la Generalitat de Catalunya i valenciana, llavors Pujol i Lerma, i titulava: “L’eix mediterrani és el futur d’Europa”. Fa poc ho han repetit els actuals presidents, és un futur que continua i continuarà sent-ne futur en el futur. Indefinidament.
En aquests cinc anys populars i socialistes espanyols, que sovint revifen el bon mot d’Unamuno, els ‘huns’ i els ‘haltres’, s’han estimat més esquarterar Endesa i vendre-la a una empresa pública italiana que permetre als accionistes vendre lliurement a La Caixa; i competeixen amb delit en bloquejar i escarnir els interessos dels catalans, bona part dels quals reaccionen enfonsant-se en la síndrome de la dona maltractada: potser si em portés d’una altra manera no em faria tant de mal, potser no m’he explicat bé, en el fons si m’atonyina és que m’estima, tal vegada la culpa és meva, he de lluitar perquè m’estimi, no em deixarà marxar, no sóc prou forta, etc. Són els resultats universals de la subordinació, la submissió, el maltracte i la impotència, destrueixen persones i pobles perquè abans els han xuclat l’ànima.
Podeu llegir la resta del text en l’article original publicat al diari AVUI el 14 de juny de 2009
