“…si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix”
Albert Einstein
A les portes de l’aprovació de les lleis que han de suposar un abans i un després en el conflicte entre l’Estat espanyol i la majoria del poble català i les seves institucions, encara alguns (digueu-nos malfiats si voleu) no tenim del tot clar com ens ho farem, sobretot si tenim en consideració alguns elements que a hores d’ara ja haurien de ser de domini públic, com per exemple: a quins col·legis electorals podrem anar a votar les persones cridades a participar a aquest Referèndum, com s’enviaran les targetes censals, si existirà la possibilitat de votar per correu o com podran votar les persones que viuen a l’estranger. En definitiva són tot un conjunt d’elements que permeten entreveure si és del tot cert que es podrà votar “com sempre” tal i com se’ns ha anat repetint per activa i per passiva. I pel què sembla, tot i que la cosa anirà segons el territori, ben bé “com sempre” no votarem, ja sigui perquè es possible que no hi hagi vot per correu, “com sempre”, o que els col·legis electorals no siguin els mateixos a on es va a votar quan es vota “com sempre”.
Es podria dir que aquesta impossibilitat de reproduir al “com sempre” en bona part es deu als entrebancs que ha posat l’Estat espanyol a l’hora de realitzar aquest Referèndum (com era de preveure), ja que “com sempre” s’ha negat a ell mateix la possibilitat de resoldre els conflictes que apareixen quan hi ha la necessitat de repensar-se de forma democràtica. Un cop més, l’Estat no ha estat disposat a arribar a cap mena de pacte que contemples l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació. Però també cal destacar que tot plegat no només ha estat cosa de l’Estat, també una part de la classe política catalana, ja sigui per voler tornar a l’estadi de l’autonomisme anterior, però millorat, o per no deixar d’anar mai, “com sempre”, la calculadora, fent càlculs dels guanyis i les pèrdues en funció de la conjuntura, ha provocat que apareguin alguns dubtes innecessaris.
Tampoc es tracta de ser injust i no reconèixer que en tot aquest embat de l’Estat, que es previsible que es produeixi un cop s’aprovin les lleis del Referèndum i la de Transitorietat, hi ha persones que s’exposen a la repressió de l’Estat. I és per aquest motiu que ens cal superar el relat del “com sempre”, perquè el que anem a fer no és una altra cosa que fer un Referèndum, guanyar-lo i acte seguit proclamar la independència i fer-la efectiva. Per aquest motiu se’ns fa necessari superar el “com sempre”, ja que si tot acaba “com sempre” el terrabastall és del tot previsible: només cal revisar la història moderna i contemporània de Catalunya per veure “com sempre” han acabat els desafiaments i els intents de replantejar el nostre encaix dins de l’Estat.
Arribats a aquest punt, el que ens caldrà és fer les coses de forma diferent, com no les hem fet mai, ja que aspirem a obtenir uns resultats substancialment diferents als que hem obtingut quan hem fet les coses “com sempre”. Caldrà, doncs no escoltar els cants de sirena d’aquells que ens volen fer creure que “un altre Estat espanyol és possible”, quan sabem del tot cert que és irreformable i que en cas de reforma només ho serà en les formes però no en el fons, en l’element subjacent. L’acte que previsiblement tindrà lloc al Parlament en els propers dies, amb l’aprovació de les dues lleis que posaran les bases del nostre dret a autodeterminar-nos com a poble i del nostre exercici efectiu de la sobirania plena, serà un acte democràtic i democratitzador que ens ha de permetre deixar enrere els “com sempre” per fer el país que hem volgut i somiat i mai ens han deixat o no hem sabut fer realitat.
