- Publicitat -
No cal que parlem més de dies històrics. Tot el període que estem vivint a Catalunya, com a suma de dies molt rellevants, és històric. No he militat ni milito a cap partit polític perquè va contra la meva manera de ser i entenc que el meu espai natural és el de l'independentisme transversal. Però davant l'excepcionalitat de la situació crec oportú intentar oferir arguments del perquè crec que el 130è president de Catalunya, el Molt Honorable Carles Puigdemont i Casamajó, hauria de continuar essent el president després de les eleccions del proper 21D, sobretot ara que amb la suspensió de l'ordre d'extradició la darrera cosa que vol l'ocupant espanyol és que torni a trepitjar el Principat.
En primer lloc cal que sigui ell per evitar temptacions i malentesos amb la nova aritmètica. Ras i curt, en el suposat cas que ERC guanyi les eleccions hauria d'entendre que la seva hora no és ara sinó quan guanyi les primeres eleccions constituents de la nova República perfectament establerta. Per tant, preferiblement, la llista que encapçala el president a Junts per Catalunya, hauria de ser la més votada. No es tracta tan sols de referendar que el president Puigdemont hagi actuat exactament des del minut u de la seva presidència com es va comprometre a fer i sense trair-se a si mateixni al poble de Catalunya. Es tracta també de reconèixer-li que en un moment tan crític, quan els partits polítics han d'estar al servei del que convé a la nació i no del què els convé a si mateixos, ell ha tingut molt clar quina era la seva funció.
El proper 21D, Catalunya no decideix quin partit gestiona millor les polítiques públiques a favor d'uns posicionaments més conservadors o progressistes, no. El 21D, Catalunya decideix si vol seguir essent allò que fa segles que és o donar via lliure a tots aquells que ens volen literalment morts si cal, malgrat tractar-se d'uns il·lusos enterradors. El 21D els ciutadans de Catalunya, independentment del seu origen, raça, identitat o llengua, decideixen si s'estimen, es respecten o deleguen a mans de l'ocupant la «gestió» de la seva dignitat.
Algú pot preguntar críticament si és que ho ha fet tot bé el nostre president. No, és clar que no. Però si algú, durant els dies gèlids brussel·lencs, deu haver tirat d'autocrítica en el seu fur intern, ha estat ell. I si algú es pensa que això simplement és una crida per facilitar que algú s'aferri al càrrec per ambició política o salvaguarda jurídica, és que, dit amb tot el respecte, no ha entès res. Aquí i ara l'únic aferrament que hi ha en joc és el de la legitimitat del càrrec de president de la Generalitat de Catalunya des que la va començar a presidir Berenguer de Cruïlles el 1359. Es confondria molt qui pensés que el cas de Carles Puigdemont és el del professional de la política, del qui fia tota la seva carrera i tot el seu futur a mirar de ser sempre a una llista electoral a empentes i rodolons per saltar de càrrec en càrrec fins a la jubilació daurada. Res més lluny de la realitat, perquè si algú té ganes de tornar a l'estabilitat familiar i engrescar-se amb nous projectes professionals segur que ell n'és el primer candidat.
Però de motius n'hi ha més. S'ha dit a bastament que Carles Puigdemont, ell i només ell, és el president legítim de Catalunya. Cada vegada que algú parla de president cessat o destituït, o només parla de Carles Puigdemont a seques estalviant-li el càrrec, o el cita com a «expresident» com fabula la virreina Sáenz de Santamaria, no atempta contra la dignitat del president legítim, que també, sinó que atempta contra la dignitat de qualsevol elector, sigui independentista ferit, unionista cofoi, equidistant distret, extraparlamentari perenne o fins i tot un votant en blanc desconcertat que va participar a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. Acceptar tot resultat que alteri la presidència de la Generalitat amb aquesta maniobra tortuosa sorgida del front totalitari del 155 implica que el teu vot de 2015 ha estat trepitjat com una burilla.
La teva porra, la teva resposta a la repressió espanyola de l'1 d'octubre és la papereta que pots dipositar el proper 21 de desembre. I tens la possibilitat de colpejar dues vegades. Una, votant formacions independentistes, i dues, votant a favor de la continuïtat del 130è. president de la Generalitat de Catalunya que és el que més odiarà l'ocupant i el que segurament pot precipitar la dissolució d'un Estat espanyol al caire de la fallida imperial i que ja fa massa temps que viu d'una pròrroga agònica.
El 1715 després de la supressió violenta de les institucions catalanes per part de Felip V de Borbó les parets ploraven proclames de lament com aquesta: «Tota Cathalonia presidii habitatio est» («Tot Catalunya és un presó»). I avui Catalunya torna a ser una presó, ho saben en pròpia carn els presos polítics i ho sabem en la nostra ànima la gent que entenem que som els catalans i només els catalans qui tenim la potestat de transformar el presidi en una terra d'autèntica llibertat. Cal doncs que el president legítim, Carles Puigdemont, tingui la potestat d'espanyar el pany de la cel·la espanyola en què s'ha convertit la nostra nació mil·lenària,
Quan un rei venia a jurar a les Corts Catalanes, aquestes responien: Nós que valem tant com vós, jurem davant vós que no sou millor que nós, que junts valem més que vós, i que us acceptem com rei i sobirà sempre i quan respecteu nostres llibertats i lleis, però si no, no.» Des del moment que aquestes eleccions autonòmiques no les ha convocat el legítim president de Catalunya sinó la manada de la Moncloa que viola constantment Catalunya, des del moment que algú pot donar per bo un canvi en la correlació de forces independentistes per substituir el legítim president de Catalunya aprofitant que el Llobregat ara passa per Madrid, l'única resposta per mantenir la dignitat del país és que entre tots mantinguem el president Puigdemont com a màxim representant. Nosaltres, doncs, valemi podem tant o més que els «mamporreros» de Felip VI?
Publicitat
