Qualsevol dona embarassada sap que existeixen moltíssimes publicacions que li donaran tota mena de consells i advertències sobre el procés d'embaràs. És més, alguns d'aquests llibres li faran maleir l'hora en què va decidir de quedar-se embarassada, ja que semblen pensats per una ment sàdica que a base d'advertir de tots els perills que ha d'encarar el fetus, augmenta la necessitat de la mare de prendre ansiolítics just en un període de la vida en el qual gairebé no pot prendre ni paracetamol. D'altres publicacions, per contra, són més ensucrades que els núvols que podíem comprar a les fires, quan ningú es preocupava per l'obesitat infantil. Està clar que sobre l'embaràs i la maternitat és molt difícil trobar una font que et digui la veritat, és a dir, que no sigui tendenciosa.
Jo no seré tendenciosa. Nenes, si us penseu que un cop estigueu embarassades el món us comprendrà i les persones que l'habiten i interactuen amb vosaltres us voldran fer aquests nou mesos una mica més fàcils, us equivoqueu. Els que us estimen, potser sí, però feu-vos a la idea que, per exemple, en el transport públic la major part de les vegades anireu dretes perquè ningú, i dic ningú, s'aixecarà per deixar-vos seure, llevat que vosaltres ho demaneu amb vehemència. I no, no és que no sigui evident que la teva panxa arriba als llocs uns segons abans que tu, no, és que ni les dones, la majoria de les quals ja ha passat pel mateix tràngol, ni els homes grans que representen que van ser educats en el respecte i l'educació, s'aixequen. Ni les mares amb nens petits els agafen i se'ls posen a la falda per a què puguis seure.
Després ens omplim la boca amb proclames a favor dels drets de la dona, que no t'acomiadin quan et quedes embarassada, la conciliació familiar, el famós sostre de vidre, etc., però la manifestació pública de la gran solidaritat i empatia que emana de les mateixes dones i que percebo dues vegades com a mínim cada dia laborable, em fa pensar que tenim el que ens mereixem.
