Us reprodueixo l’article publicat a El Temps el proppassat 25 de maig
A mitjan abril, el Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya va publicar les dades d’execució pressupostària de desembre del 2009, de tal manera que tenim una aproximació força fiable de quin serà el resultat final de l’any. I, de fet, les dades de desembre són especialment importants perquè incorporen els fons provinents del pacte de nou finançament i el nou endeutament de 2.993 milions d’euros, resultant de la Llei 21/2009, del 18 de desembre, de concessió d’un crèdit extraordinari i d’un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009.
I, precisament, si aquest nou endeutament de 2.993 milions d’euros resulta tan significatiu és perquè cal sumar-lo als 5.359 milions d’euros de nou endeutament, que ja estaven previstos fins al novembre. Unes dades confirmades en la liquidació del desembre amb 5.428 milions de deute emès, més 2.724 milions addicionals de dèficit final. En altres paraules, la Generalitat gasta uns 8.152 milions d’euros que no té, sobre una despesa total de 35.502 milions. És a dir, un dèficit del 22,9% del pressupost.
A més, el mateix desembre passat, dels 35.502 milions de disposicions fetes, en termes de 35.195 obligacions reconegudes, només 30.283 milions havien estat pagats als creditors i 5.000 milions encara estaven per pagar.
I tot plegat, malgrat els 3.181 milions corresponents al nou finançament. En realitat, probablement, aquesta és la dada més dramàtica. Malgrat el nou acord de finançament (que, en bona mesura, treu tot el profit possible del nou marc estatutari, pendent de la definitiva retallada del Tribunal Constitucional), el Govern de Catalunya necessita endeutar-se cada vegada més per cobrir les necessitats dels ciutadans. I, si amb l’acord de finançament actual, derivat del millor Estatut que ens poden oferir els autonomistes, ens trobem en aquestes circumstàncies…¿d’on representa que han de sortir els recursos per taponar aquesta hemorràgia pressupostària? Quin conill trauran del seu barret els mags de l’autonomisme? Una nova reforma de l’Estatut? Un nou acord de finançament amb el sempre creïble i empàtic senyor Rodríguez Zapatero? Una campanya per convèncer el PSOE i el PP que es facin federalistes?
Quan Catalunya sigui independent, els actuals 18.000 milions d’euros d’espoli fiscal anual que ens imposa l’Estat espanyol permetran que el nostre pressupost públic passi d’un dèficit d’uns 8.000 milions a un superàvit d’uns 10.000 milions.
