Dèficit fiscal, o no.

Publicat a http://mpncat.blogspot.com.es/2012/03/deficit-fiscal-o-no.html
Des de que vaig començar a escriure articles d’opinió he mantingut un punt de vista poc  positiu, factual . Jo sostinc que si volem la independència, l’Estat propi, disposar de nosaltres mateixos en resum, és perquè sí. És producte de la nostra voluntat. Volem la responsabilitat de ser lliures, que ningú ens vingui a endreçar o desendreçar el nostre piset, que més gran o més petit, és el nostre.
Ara, amb  el tema del dèficit fiscal he de dir, que, modèstia a part,  la realitat em dóna la raó.
Jo no sé si el dèficit és de 16.000 milions o de poc més de 700 milions. Com si fossin 700€, tant se val. El dèficit, la persecució del català, els perjudicis d’establir una política econòmica…arguments, al cap i a  la fi.
Els emprem, i jo també,  per defensar   més que no per construir o definir. En el fons, ens costa ser sincers i dir les coses pel seu nom, i mirem de cercar raons objectives, on només hi ha una voluntat humana, com si el simple fet de la voluntat no hi fos prou.
Miri, jo, encara que   en un primer moment em representés un perjudici econòmic, vull la llibertat del meu país.
Encara que respectessin el nostre  idioma  a les aules, continuaria volem la llibertat de la terra i els homes i les dones   que li donen sentit.
Encara que poguessin establir una política econòmica pròpia, un marc nacional de relacions laborals, un sistema d’ensenyament autònom, continuaria volent un Estat Propi.
Perquè qualsevol de les premisses anteriors haurien estat fruit de la voluntat d’un tercer aliè a mi mateix, que es considera amb el dret de donar i treure, de dignificar o humiliar, i que fa palès en cada actuació que és des de la seva sobirania que em permet actuar. I que em recordaria que, des de  la mateixa sobirania  amb la que em cedeix uns “privilegis”, demà me’ls pot negar.
I  la meva, la nostra sobirania, no pot restar permanentment en estat de llibertat condicional.