Defensors del TIL, ignorants en ensenyament

 
            L’estultícia i la ignorància vessen per tots els costats quan qualsevol persona, sigui tertuliana o política, pretén doctorar sobre qualsevol tema, sense tenir-ne ni idea. Alguns d’aquests demostren el seu analfabetisme i altres mostren el llautó, però a ells o a elles els és igual, solen dir: nosaltres tenim la força dels vots, com si avui les carreres s’obtinguessin a les eleccions. Gràcies als vots, obtenen uns càrrecs i per a mantenir-los estan disposats a amollar qualsevol disbarat, qualsevol mentida, es converteixen en la veu dels seus amos i no s’avergonyeixen de dir dois ni de denigrar la seva personalitat. Repeteixen com a cotorres les consignes dels seus caps. Això també els passa als seguidors de la ideologia en el poder. Per això veureu metges que fan manifests sobre ensenyament i que doctoren repetint el mateix, o escrivint frases buides de contingut. Com si els mestres es posassin a signar manifests quan els metges tenen algun problema en el seu camp, o com si els professors els haguessin de dir als cirurgians com han d’operar.
 
En el TIL (Tractament Integrat de Llengües) està passant això. El que menys en sap és el que més defensa un Govern, que ha aprovat un decret-llei en contra de tota la comunitat educativa. Això no s’havia vist mai. Els tècnics no pagats pels polítics s’han encarregat d’argumentar i explicar que el TIL era una errada monumental de qui ostentava el poder i que estaven disposats a parlar-ne, dialogar, rectificar-lo i millorar-lo o derogar-lo. Els pobres governants, que també obeïen ordres cegament, han volgut parlar de qualsevol cosa menys del TIL, greu errada. En una paraula, els defensors del TIL han acusat equivocadament la resta de la gent d’estar polititzada, volent dir que estaven manipulats i que ells tenien raó.
 
És per aquesta raó que ara vull fer servir una veu dels seus, una persona amb moltes llums, periodista, escriptor, que ha escrit nombrosos llibres, que ha tengut molts premis per la seva producció literària, que escriu articles a diaris i revistes, que, a més, és conservador i escriu a un diari de dretes i defensor del PP a ultrança. Aquest periodista ha escrit un article, sense referir-se al TIL, sense escriure sobre el problema existent a les Illes Balears, però que les seves paraules vénen com anell al dit, per demostrar als defensors del TIL que són uns ignorants en ensenyament, i que quan un dels seus no està encegat, veu el mateix que ha vist i sap tota la comunitat educativa. Aquest periodista és Juan Manuel de Prada, que en un article publicat al Semanal ABC, de diumenge, del 13 al 19 d’octubre, revista suplement de l’ABC, que també és conservador i defensor total del PP, article que titulava “Bilingüismo”, deia el següent (la cita serà llarga, perquè paga la pena):
 
“No entraremos a discutir si el aprendizaje del inglés mejora las posibilidades laborales de un joven: en algunos casos, sin duda, así será; en otros, sospecho que solo facilitará su explotación laboral y su desarraigo. Pero quisiera centrarme en otro aspecto siniestro del bilingüismo en la enseñanza, que ha convertido las aulas en un pandemónium grotesco, en donde los niños reciben clases en un idioma que no entienden, sobre disciplinas importantísimas que deberían explicarse en español. Un maestro de primaria en una escuela bilingüe me contaba el otro día las situaciones rocambolescas a las que le obliga su empleo: mientras en clase de inglés está enseñándole a los niños palabras tan elementales como los días de la semana (pues son niños que ni siquiera conocen la gramática española), en clase de Conocimiento del Medio (designación gilipollesca que sustituye a la más clásica de Ciencias Sociales y Naturales) tiene que hablarles en inglés sobre la formación de las montañas o el proceso de polinización de las plantas. Por supuesto, sus alumnos no entienden ni jota, por lo que este maestro tiene que emplear todas sus energías en dotarlos de un vocabulario previo que haga inteligible sus explicaciones; inevitablemente, tales explicaciones serán siempre en un inglés rudimentario, con la consiguiente rebaja en el nivel de los contenidos. Al final del curso, sus alumnos no han aprendido nada de geografía ni de biología; y, en cambio, tienen la cabeza llena de palabros absurdos en inglés que olvidarán a los pocos meses, por falta de uso. De este modo, tales alumnos podrán llegar con el tiempo a chapurrear inglés, a la vez que serán unos perfectos indocumentados en las disciplinas que les enseñaron en esta lengua.
 
Y todo ello, por supuesto, mientras el conocimiento del propio idioma es cada vez más lastimoso. Así se forman sucesivas generaciones de analfabetos bilingües.”
 
Més clar, aigua; i es refereix al que es fa a certs llocs on es vol imposar la LOMCE. Imaginau-vos com parlaria del trilingüisme, així com s’ha preparat al TIL. A veure si els 1.000 i els 40 llegeixen articles com aquest, perquè si tenen comprensió lectora aprendran alguna cosa. Casos com el d’aquest mestre d’anglès comença a haver-n’hi molts.