No podem entendre quin és el decòrum o el respecte institucional que cal mantenir des de la Mesa del Parlament vers la Policia Nacional (l’espanyola, sí), tal i com demana la delegada del Govern Espanyol, Teresa Cunillera, per carta, al president del Parlament, Roger Torrent. L’espanyola es queixava a Torrent que el secretari primer de la Mesa, Eusebi Campdepadrós, va titllar la PN de “força d’ocupació”. Què deu ser el primer que ha pensat Torrent quan ha obert la carta amb la queixa? Quin respecte ha de tenir Catalunya cap a la policia espanyola que va estomacar impunement ciutadans que anaven a votar el passat 1 d’octubre? Els semblarà ja un tòpic, però la gent que va rebre els cops no oblida.
Des d’Arran, aquesta setmana s’han tornat a prendre la justícia pel seu compte, i han pintat amb pintura groga la casa del jutge Llarena de Sant Cugat. Tant la CUP com bona part de l’independentisme ha anat sortint en defensa de l’organització radical juvenil per dir que es tracta d’una protesta, més que de violència, com van retolar tots els titulars de la premsa madrilenya. Avui, però, Arran ha publicat un tuit que diu el següent: “Fem nostres les paraules d’Argala: “Los pueblos no practican la violencia por gusto de hacerlo. [..] La violencia popular es siempre defensiva frente a la violencia institucionalizada de la clase explotadora, y por lo tanto completamente legítima”. Aquesta apologia a la violència no fa cap bé a la defensa que s’ha fet de l’actuació de l’organització des de l’independentisme ans al contrari.
És clar que és un fet aïllat i tot el que vulguin. En el fons, Europa no ens mira, o no tant com ens pensem, però l’organització juvenil no ha acabat mai de trobar el moment ni la manera de dur a terme les seves accions directes. Si volen pintar la casa de Llarena, el que han de fer és pintar-la, i deixar-se estar de fer-se vídeos, i de deixar senyals de qui ha estat l’autor, com els conductors que s’enregistren fent temeritats al volant i penjant-les al youtube després. A nosaltres no ens sembla malament l’acció directa en moments de tensió (potser aquestes accions s’han de deixar per quan es llegeixin les sentències) però cal saber-ho fer bé, com s’ha fet sempre des dels moviments sindicalistes, anarquistes i demés de principis de segle XX, o des de la clandestinitat més tard.
Si volen, busquin què ha passat avui a França. No és el mateix una 'gamberrada' que un moviment de país, però vegin el mapa de carreteres gal d'avui. Totes les vies principals del país (i no és petit) tallades per una mobilització de 250.000 persones cabrejades per la pujada del preu dels carburants. Una manifestant ha mort, 47 han estat ferits i 27 detinguts. Aquestes manifestacions es fan sota l'amenaça de dlictes de presó, no es pensin que ho poden fer tant lliurement, però ells hi van igualment. Aprenguem-ne.
Malgrat tot, nosaltres ens preguntem: i què coi s'esperava Llarena, que li deixarien ramets de roses al portal de casa cada matí?
