Malgrat no vulgui ser reconegut pels principals beneficiats de la unió, tant Catalunya com els territoris llatinoamericans varen ser annexionats per les armes i pel dret de conquesta. Dels territoris sud-americans es va dir que se'ls havia descobert, cosa que no va passar amb Catalunya, però encara que fos una conquesta com a resultat d'una guerra de successió, el borbó Felip V es va apropiar de la sobirania catalana, tal com va afirmar, pel “just dret de conquesta”. És un exercici saludable llegir-se les actes de la independència dels territoris llatinoamericans i d'altres indrets que s'han anat independitzant de la tirania amb què eren tractats. Han passat els anys, i alguns segles, però el tracte no ha canviat. Es nota un cert paral·lelisme entre els governants d'aquell temps i els actuals, sempre en la línia de l'explotació i de l'espoli. Els anys passats, l'únic que han fet ha estat ensenyar a dissimular aquesta perjudicial actuació i han fet creure a molts, que aquesta manera d'actuar era la correcta. Només utilitzaré uns petits fragments de les actes d'independència de tres països, perquè la llargària de l'article no permet encabir-n'hi més.
A l'acta de la independència de Veneçuela hi podem llegir el següent: “[...A pesar de nuestras protestas, de nuestra moderación, de nuestra generosidad, y de la inviolabilidad de nuestros principios, contra la voluntad de nuestros hermanos de Europa, se nos declara en estado de rebelión, se nos bloquea, se nos hostiliza, se nos envían agentes a amotinarnos unos contra otros, y se procura desacreditarnos entre las naciones de Europa implorando sus auxilios para oprimirnos…]” “[…Nosotros, pues, a nombre y con la voluntad y autoridad que tenemos del virtuoso pueblo de Venezuela, declaramos solemnemente al mundo que sus Provincias Unidas son, y deben ser desde hoy, de hecho y de derecho, Estados libres, soberanos e independientes y que están absueltos de toda sumisión y dependencia de la Corona de España o de los que se dicen o dijeren sus apoderados o representantes, y que como tal Estado libre e independiente tiene un pleno poder para darse la forma de gobierno que sea conforme a la voluntad general de sus pueblos, declarar la guerra, hacer la paz, formar alianzas, arreglar tratados de comercio, límite y navegación, hacer y ejecutar todos los demás actos que hacen y ejecutan las naciones libres e independientes…]”
Exactament és el que passa ara a Catalunya. Els serveis secrets espanyols han posat en marxa tots els mitjans possibles per impedir que es continuï amb el procés independentista (ells en diuen secessionista). Pretenen obtenir informació per desacreditar persones que lluiten pel sobiranisme del seu país (a vegades la inventen) i cerquen, potencien i ajuden diferents persones que tenen certa rellevància i són contràries a la independència. Fan espionatge telefònic i utilitzen tota casta de recursos per obtenir èxit. També es dediquen a desprestigiar aquesta situació davant Europa i el món, i intenten torpedinar tots els actes internacionals que fa Catalunya per explicar la seva situació real i les causes que han fet que s'hagi arribat a aquest punt, igual com es feia a Veneçuela, fa més de 200 anys.
A l'acta de la declaració de la independència de Xile hi podem llegir el fragment següent: “[…hemos mandado abrir un Gran Registro en que todos los ciudadanos del Estado sufraguen por si mismos, libre y espontáneamente, por la necesidad urgente de que el Gobierno declare en el día la independencia, o por la dilación o negativa. Y habiendo resultado que la universalidad de los ciudadanos está irrevocablemente decidida por la afirmativa de aquella proposición, hemos tenido a bien, en ejercicio del poder extraordinario con que para este caso particular nos han autorizado los pueblos, declarar solemnemente, a nombre de ellos, en presencia del Altísimo, y hacer saber a la gran confederación del género humano, que el territorio continental de Chile y sus islas adyacentes, forman de hecho y por derecho, un Estado libre, independiente y soberano, y quedan para siempre separados de la Monarquía de España…]”
Fa 198 anys, ja es va utilitzar un sistema democràtic. Interessava saber la gent del poble que estava interessada en la independència. Volien deixar d'estar sotmesos al caciquisme espanyol, no els coartaven les ordres ni les lleis interessades que arribassin de la metròpoli; calia saber què pensava el poble xilè, i per això es va fer aquesta consulta d'una manera tan original. És ni més ni manco el que volen fer els governants del poble català. Han estat elegits per les persones que no volen continuar sotmeses a tanta intransigència i espoliació, i com que tenen majoria absoluta al seu Parlament, han posat en marxa la maquinària per poder arribar a consultar el poble. Volen que, democràticament, el poble pugui elegir el seu futur. Els governants espanyols volen impedir que es faci aquesta consulta, en lloc de facilitar-la, i, com sempre usen mètodes repressius, però la voluntat del poble no podrà continuar essent violentada. Els mètodes legals antidemocràtics no serveixen en una societat civilitzada del segle XXI.
Una vegada consultat el poble català, com ho havia estat el poble xilè, si aquest majoritàriament també vol convertir-se en un nou estat europeu, s'haurà de redactar una acta de declaració de la independència, si Espanya s'ha negat a negociar. Aquí tenim un fragment de l'acta de declaració de la independència d'Argentina, com a exemple: “Nos los representantes de las Provincias Unidas en Sud América, reunidos en Congreso General, invocando al Eterno que preside al universo, en el nombre y por la autoridad de los pueblos que representamos, protestando al cielo, a las naciones y hombres todos del globo la justicia, que regla nuestros votos, declaramos solemnemente a la faz de la tierra que, es voluntad unánime e indudable de estas provincias romper los violentos vínculos que las ligaban a los reyes de España, recuperar los derechos de que fueron despojadas, e investirse del alto carácter de una nación libre e independiente del rey Fernando VII, sus sucesores y metrópoli.”
