Aniré al tram 20 de la “V” perquè estic del tot conVençut que “Ara és l'hora”. No Vull parlar de l'enemic. Seria molt fàcil remetre's ara als arguments dels mals que patim per culpa de l'enemic. AVui no toca. Segurament aquest article no hauria d'anar dirigit a tu, sinó als encara no conVençuts. Hores d'ara però, em sembla que ja està clar qui Vol i pensa què en un sentit o altre.
T'escric a tu que aniràs a fer la “V” al Cap i Casal per dir-te “gràcies per ser-hi”. I t'ho Vull dir Vint-i-quatre hores abans. La sensació d'agrair és infinitament més ferma i plaent que no pas la de rebre'l, l'agraïment.
Et Vull donar les gràcies perquè has fet, estàs fent i faràs una cosa fora mida: superar la por. Com deia el president dels Estats Units d'Amèrica, Franklin D. RoosVelt, “l'única cosa que hem de témer és la por en si mateixa”. Tenir por de la por et deixa garratibat. Però això no és el pitjor. El pitjor de tot és dubtar. El dubte és corrosió, com la incertesa. No dubtis. Ara és l'hora.
En Dret canònic la por irresistible és causa de nul·litat d'un matrimoni. Ja ens entenem. Sé que la dimensió de l'enemic, les seVes amenaces, les seVes forces, els seus aliats conViden a témer-lo però ara que estàs aconseguint superar aquest abisme que Va de la debilitat a la fortalesa, has de saber que Veuràs ben aViat amb sorpresa que ets tu qui ha adoptat la posició de fort quan no fa gaire eres dèbil i Veuràs l'enemic encarnant ara la debilitat, quan fa no-res era fort. Només fa cinc anys que en un breu de premsa sortia que a Arenys de Munt uns Valents haVien conVocat una consulta local sobre la independència. I ara mira on som. I hi som perquè tu hi ets.
Potser no n'ets conscient però el dret a decidir ja l'estàs exercint i per això també te'n dono les gràcies. Anant a fer la “V” o dia sí, dia també, als centenars i centenars d'actes que la societat ciVil està fent en pro de la llibertat d'aquest país, ja estàs decidint. Perquè decideixes ser una persona lliure o, si ho prefereixes, decideixes ser lliure per decidir.
Ets aquí, frisant, a punt de posar-te la samarreta groga o vermella esperant que siguin les 17:14 del dia 11 de setembre de 2014 per dir ben alt i ben fort 300 anys després que Vols ser català amb totes les de la llei. Perquè al final, que és ser català? Què és ser d'un lloc o d'un altre? És sortir de casa i dir bon dia a una gent que s'assembla en alguna cosa. Sabent que moltes de les coses que passen en aquella terra que trepitges són sentides per tu i el teu Veí d'una manera o altra però alhora similar. I fer això no és cap crim encara que t'ho Vulguin fer creure. Som-hi que, ara sí, “Ara és l'hora”.
