No falla. Cada vegada que escric sobre el govern espanyol o sobre la monarquia surten els àngels de la guarda de les essències catalanes per dir que no cal parlar-ne d’Espanya o del rei, que ja s’ho faran i que no és cosa nostra.
Crec que van errats ja que mentre Catalunya estigui dins d’Espanya (cosa que cada vegada més gent voldria canviar), el govern de Madrid decideix molt sobre Catalunya i mentre el Rei segueixi assegut al tron, els catalans participen en el finançament d’ell i de la seva família.
El camí d’una autonomia per Catalunya equivalent a la de un Land alemany o d‘un Cantó suïs sembla que està ple de paranys, de barreres o de controls que el fan impracticable. De manera que només queda la possibilitat de definir i decidir quin futur els catalans volen per Catalunya i tirar endavant malgrat que les forces polítiques de caire sobiranista han perdut embranzida potser per la divisió precedent a les eleccions i els anomenats nacionalistes tendeixen a generalitzar, sense proposar actuacions concretes i realitzables a curt terme.
El govern Zapatero sembla cremat i amb poques possibilitats de guanyar les properes eleccions. Si l’alternativa és el senyor Rajoy, poca millora trobarà Catalunya en les seves relacions amb Madrid. Molts dels que votaran a Rajoy en el fons votaran contra Zapatero perquè Rajoy ni entusiasma com a personalitat ni sembla partidari de reformar res que pugui donar a Catalunya més autogovern.
Per a molta gent els problemes prioritaris són l’economia, l’atur i les pensions. Sens dubte són assumptes greus i de difícil solució però no convé deixar de treballar per dotar a Catalunya d’unes eines que permetin fer justícia a l’historia, a la llengua i al treball de totes les generacions de catalans que ens han precedit.
