Una passa enrere és el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià. Quan diem repetidors de TV3 volem dir els repetidors d’Acció Cultural del País Valencià, que des de la més pura militància han maldat per l’espai televisiu sense fronteres dins dels territoris de parla catalana. La solució, mal que ens pesi, no passa per cap voluntat política de Barcelona ni tan sols de València ni de l’eix Barcelona-València que últimament s’està reconduint, sinó pel poder de Madrid. La reacció del país ha estat positiva, la resposta a les xarxes socials ha tibat perquè els mitjans tradicionals acabessin de donar-li la cobertura informativa que tal desgràcia es mereixia, i en termes institucionals tothom ha fet el paper que havia de fer. Ja veurem com s’arregla, si és que això es pot arreglar. De moment, el Govern de Catalunya ha situat aquest punt entre les prioritats negociadores amb el seu homòleg valencià.
Una passa endavant és la sortida en català de La Vanguardia. N’hi ha que hi veuen un munt de contradiccions en la decisió empresarial del Grupo Godó. N’hi ha que lamenten que el mateix diari que durant 130 anys s’ha fet en espanyol des de Catalunya, pensat i concebut d’una determinada manera, ara aparegui també en versió catalana. N’hi ha que fins i tot el dia que hi ha un anunci històric s’obsessionen en tirar aigua al vi. A aquestes persones cal recordar-los que no serà obligatori comprar el diari, si tant poc els hi agrada. És un èxit del catalanisme que l’oferta al quiosc en llengua catalana sigui creixent i plural. Ara que cada cop el món analògic -ho dic pel quiosc de paper- s’assembla més al món digital -on la normalització del català és innegable- n’hi ha que hi segueixen veient problemes. En termes de país, la notícia és rotundament positiva.
Una de freda i una de calenta en l’espai català de comunicació. I una conclusió. Amb militància, activisme i voluntarisme no anirem enlloc. Només. La televisió pública catalana arribava al País Valencià amb malabarismes de bona fe que evitaven legalitats criticables però contundents. Fracàs, de moment. En canvi, si Javier Godó va publicar diumenge aquest article va ser molt allunyat de la militància, l’activisme i el voluntarisme. Interès empresarial (l’èxit de RAC1, la compra de l’Avui per part d’El Punt i, especialment, la sortida del diari Ara hi han influït molt) en un context de fortíssima competència i una certa visió de conveniència pel moment que viu el país i els canvis polítics. Sobretot, vendes i resultats.
