De tantes medalles, algun dia Gallardón caurà del cavall

A pesar dels sis vetos del Senat, a pesar de la barbaritat marca Gallardón que representa la Llei Orgànica del Consell General del Poder judicial, avui al Congrés el mariscal culmina una altra victòria contra la divisió de poders.
Ara, Gallardón ha aconseguit reduir la independència del òrgan dels jutges i subordinar-lo al Govern. La reacció ultraconservadora ha assolit una nova cota. Amb tot, malgrat les ínfules de Gallardón, no deixa der ser una peça més de l’escaquer. Això sí, una peça amb galons, com ho són Mato, Wert, Soria, Báñez, que executen perfectament l’estratègia de desballestar l’estat social i de benestar tot i que comporti endur-se per endavant la democràcia.
Saben, tanmateix, que han de fer-ho de pressa, que és el moment adient. Tal vegada, els és imprescindible la velocitat perquè afeblint la democràcia eviten una major contestació de la societat civil, del conjunt de la ciutadania. En aquest cas, els cal evitar que alguns jutges els plantin cara ara que la porqueria els surt per tot arreu. Mentrestant, el PSOE va pactant amb ells perquè Europa sàpiga que almenys s’han posat d’acord en el com i quan enterrar les víctimes d’aquesta política tan planificada.
Avui, doncs, s’aprova la Llei Orgànica del Consell General del Poder Judicial. Hem ofert un llistat d’idees i raonament, múltiples argumentacions a manera d’esmenes. No ha servit de res! Ara, el govern tindrà al seu favor no solament una bona part dels jutges que li són afins socialment i políticament (per orgull de classe!), sinó també podrà controlar al a perfecció el seu òrgan de govern. Això li permetrà perpetuar-se, si més no, està en millors condicions per fer-ho. Li servirà, alhora, per garantir que si alguna cosa fallés (hi ha jutges que creuen en la justícia i reaccionen davant la corrupció, per exemple) res no acabaria essent fatal.
Van fent la feina, és clar mercès a la piconadora de la majoria absoluta. Ja tenen lligat el Tribunal Constitucional (corromput en les seves funcions per parcial), passen de l’exercici de la tutela judicial en privatitzar la justícia mitjançant les taxes. Poca cosa els queda més per acabar la feina.
No cal dir que la nostra demanda (de les moltes que hem fet) relacionades amb el compliment de l’Estatut quant a la posada en funcionament dels Consell de Justícia de Catalunya, res de res.
Amb tot, els mariscals de vegades també cauen del cavall!