De subhasta

N’hem parlat d’altres vegades. En els nous pressupostos es continuen construint AVE inútils, no hi ha cap reforma en profunditat: desaparició del Senat i les províncies, clausura dels ministeris amb les competències transferides… Al contrari. S’utilitza la relaxació que Europa ha concedit a Espanya pel compliment del dèficit, per collar més les autonomies (en el terreny de la sanitat, l’educació i els serveis socials), mentre l’aparell central guanya marge per les dues bandes –Europa i autonomies– per allargar i augmentar el pes del seu domini.

El prestigi de les institucions espanyoles està per terra. El Rei al que la bravata antiindependentista només li pot haver fet recuperar fans locals, és ridiculitzat internacionalment, així com Rajoy, titllat per la premsa anglosaxona de mentider.

El que dèiem, si l’electorat dóna carta blanca a Mas, el ritme cap a l’estat propi ens pot haver deixat exhausts pel camí. Per això, veiem com gràcies a la doble retallada, la de Rajoy i la de Mas, les pimes innovadores no tenen suport per tirar endavant; i estan en risc d’ensorrar-se pilars bàsics de l’economia del coneixement, amb baixades suïcides dels pressupostos per recerca i innovació (en salut un 50% menys). No queda una altre cosa que tocar a generala.

Els gestors de coneixements de pimes, centres tecnològics i centres de recerca han de canviar urgentment els plans estratègics. Que facin plans que prescindeixin totalment del finançament públic local –català o espanyol– i accentuïn la seva excel·lència per concórrer a programes europeus (Catalunya optava generalment entre el 25% i el 50% en la
captació d’aquests programes).

Però encara més. Recomanació urgent: canvi estructural d’orientació. Recerca bàsica o aplicada pensada per donar solucions generalitzables i no sofisticades als problemes de la sostenibilitat i la salut humana i que millorin els béns intangibles de la cultura i la creativitat.

Ha de ser una recerca que ha de promoure l’entrada d’empreses en els espais científico-tecnològics i que ha d’entrar a les pimes amb programes de doctorats i projectes de fi de carrera duals, on futurs enginyers o llicenciats i doctors facin els seus projectes vinculats a les necessitats d’una pime o d’una empresa o administració pública.

I un cop assentat el canvi conceptual, que faci baixar a alguns de la torre d’ivori on es trobaven, que busquin aliances o simplement que esdevinguin franquícies de centres de recerca i tecnològics de la zona de l’Europa del coneixement i el benestar, la que no està a l’euro.

Noruega, Suècia, Suïssa, Israel…. Us asseguro que hi ha grans oportunitats. Ara que ens toca baixar del burro i treballar per objectius, els nostres preus de les factories del coneixement comencen a ser barats. Per un centre noruec, l’externalització a la Xina ja no surt a compte ni en preu ni per distància física i psicològica.

Una delegació científico-tecnològica a Barcelona, és una joia. És l’hora de la subhasta del coneixement. I en aquest camí quedaran els millors. Els qui hagin viscut d’esquena al món i en el mercat captiu del finançament públic local, els veig un futur magre.

Per cert, si l’Estat català arribés més d’hora del previst, en línies generals continuaria essent vàlid el que acabo de recomanar.