Està de sobres demostrat que Catalunya, fins el moment, no te la força suficient per tallar una relació en la que no hi està a gust. I això no depèn només de que el 48% a favor de fer-ho es pogués transformar en un 52%. Estic segur que mai no n’hi hauria prou, que sempre seria devaluat, menyspreat i qüestionat, si no es va directament al moll de l’os del problema, que no és altre que reconèixer-nos el mateix dret, i la mateixa legitimitat, de parlar, de dialogar, de negociar, de pactar, de acceptar de que els dos tenen que aportar-se mútuament, però asseguts a una taula.
També està de sobres demostrat que a l’Estat no li convé, i per tant mai acceptarà, un tracte diferenciat amb Catalunya, ni que només sigui pel seu sentit d’unitat, que no és més que uniformitat… Potser ja en te prou amb els “Fueros” que van propiciar empassar-se un pacte fiscal que és la excepció a un injust règim comú… Per cert, contra els que no es pot apreciar cosa semblant al setge que sofreix qualsevol intent de negociar una atenció equitativa i justa per part de Catalunya.
A més, son masses els egos despertats gràcies a les fórmules de finançament emprades i imposades, a vegades amb la signatura dels nostres representants, que és totalment normal que a la més petita insinuació de que d’alguna manera es podria arribar a atendre alguna de les nostres reivindicacions els més «afectats» deixin tot el que estaven fent i saltin enfurismats amb frases com: «A los catalanes ni agua».
Però, és que a part del que podria representar per a aquests particularment, clar, Catalunya representa quasi be una quarta part del PIB estatal i, davant de qualsevol indici de separació, com que de parlar no se’n sap, s’han d’utilitzar totes les eines a l’abast per a combatre-ho. Tant s’hi val que l’opinió pública, inclús internacional, posi en tela de judici la legitimació d’alguna d’elles. L’important és aturar-ho, o obstaculitzar-ho, desprès, amb el temps i una mica de sort, potser no se’n recordaran o, si no, algú ja farà un triple salt mortal al buit per desviar l’atenció.
