Ara hi ha moltes i bones oportunitats per adquirir propietats a Europa, especialment en Espanya, on és el moment d’aprofitar-se’n. T’estan donant els terrenys per no res, t’ho donen tot per no res.
Donald Trump (Nova York 1946) multimilionari, empresari immobiliari, propietari de casinos.
L’any 2008 els representants de Las Vegas Sands ja van visitar Catalunya amb el seu projecte sota el braç, però encara no estàvem prou malament i avui, de nou, han visitat Barcelona i han estat rebuts pel govern de la Generalitat. En terrenys del Parc Agrari, entre els municipis de Viladecans, el Prat i Sant Boi es vol fer un macroprojecte de casinos i dic casinos per dir les coses pels seu nom, ja que estic fart que li diguin centre d’oci i de convencions en els telenotícies de torn o és que Las Vegas no és la ciutat dels casinos?
Recapitulem una mica, com el secretisme ha estat la norma fins ara cal tirar d’hemeroteca, segons els mitjans es tracta d’un un projecte a executar al llarg dels propers deu anys (2012-2022), comença amb la construcció inicial d’un primer casino i, a partir d’aquest, anar aixecant un complex que el 2022 comptaria amb 12 resorts amb 36.000 llits, 5 casinos amb 1.065 taules i 18.000 màquines recreatives, 9 teatres, fins a 3 camps de golf i un espai escènic amb 15.000 butaques, a més d’espais destinats a convencions. Durant molt de temps se’ns deia que es tractava d’una inversió global d’entre 15.000 i 18.000 milions d’euros i de la creació de fins a 164.000 llocs de treball directes i fins a 97.000 d’indirectes.
Com les xifres eren ridículament exagerades, no hi treballa tanta gent ni a las Vegas dels Estats Units i a Catalunya el 2010 tot el sector turístic amb 539.463 places d’allotjament reglat ocupava 390.900 persones, ja fa uns mesos que el Conseller Mas-Collell va rebaixar l’ocupació a 16.000 llocs de treballs i per acabar-ho d’adobar, avui la gent d’Adelson parla que, de moment, només es faran 6.000 llits, amb un cost 6.000 milions d’euros, dels quals Las Vegas Sands només posarà 2.000 milions anant els 4.000 restants a finançar amb crèdits bancaris. Per cert, pel que fa al crèdit li desitjo molta més sort al Sr. Adelson que els nostres autònoms i petits empresaris.
En aquest canvis sorprenents tampoc sabem en que ha quedat la demanda d’una sèrie d’avantatges excepcionals: la fiscalitat, el règim laboral, sobre l’entrada de canalla i la permissivitat amb ludòpates i la legislació sobre diferents àmbits, encara que avui els representants de l’empresa ja han dit que respectaran escrupolosament la legalitat. Amb tot, estaria bé recordar que, si cal, la legalitat es fa a mida i qui ens diu que si es va fer una llei expressament per a Port Aventura ara no se’n farà una per a Eurovegas.
Però parlem estrictament de turisme,
1) El president Mas diu que això ens convertirà en una destinació turística líder a Europa, jo sempre espero que el meu president estigui ben informat i que sàpiga que Catalunya ja es troba entre les zones turístiques capdavanteres d’Europa, per davant de territoris com la Toscana o Andalusia. Segons dades de l’Observatori de Turisme de la Generalitat de Catalunya el 2011 el nostre país havia rebut 13.768.000 turistes estrangers (prop del 25% del de tot l’Estat) amb un increment d’un 4’7% respecte el 2010. Pel que fa a l’any 2010 si sumem els peninsulars als de fora de les nostres fronteres s’havia arribat a més de 23.000.000 de turistes.
2) A més, per donar-nos peixet, se’ns diu que el Sr. Adelson farà tot d’espais congressuals i 36.000 llits, la meitat dels que té la ciutat de Barcelona o tot un Lloret. Qui coneix Las Vegas sap que els preus d’aquesta destinació són veritablement baixos per la seva categoria, potser perquè el joc ajuda a finançar-los, potser perquè a casa nostra a sobre tindrà avantatges diverses, i pensar que això no afectarà els preus dels hotels barcelonins i de l’entorn d’Eurovegas és d’una inefabilitat absoluta.
3) A llocs tan llunyans com Shangai he pogut apreciar el prestigi i la solidesa de la marca Barcelona, segons estudis del seu propi Pla estratègic de Turisme es troba entre les 5 ciutats més desitjades del món, només darrera de Londres, París, Sidney i Nova York, associada a valors com cultura, creativitat, innovació, estil de vida, negocis, etc. i jo no estaria gaire segur que una oferta turística d’aquesta magnitud, centrada en el joc i tot el que comporta, no l’afectés i, de retruc, també afectés la pròpia marca Catalunya.
4) Un dels principals reclams que fa servir el govern és que serà un pol del turisme de negocis i convencions. Construir a tocar de Barcelona i Sitges una oferta tan important de Turisme de Reunions i Negocis és previsible que suposi una amenaça de competència directa i amb avantatges que aquestes ciutats no tindran, a ambdues destinacions. El mercat no és un xiclet que s’estira fins l’infinit i avui que les empreses redueixen la seva presència a fires i esdeveniments pensar que només pel fet de construir més equipaments en tindrem de nous, en un país ple d’espais per a congressos amb greus dificultats per a funcionar, o és que se’ns vol enganyar o és que es volen enganyar qui ho impulsen a casa nostra.
5) És una proposta basada en el model de “resort”, per entendre’ns Cancún o Punta Cana. Catalunya té un turisme capil·lar que fa que els seus beneficis s’escampin pel territori, comerç, restaurants, proveïdors, etc. en canvi Eurovegas serà un espai tancat de tot inclòs on el turista arriba, juga, gasta, doncs a dintre també hi haurà botigues que es rifaran de la normativa comercial, i se’n va. Això si, diuen que en un ambient pseudogaudinià, el que evitarà que els turistes vinguin a veure el Gaudí de debò, i si això li sumem que, tal i com sembla, a sobre ha demanat espai per a poder construir 10.000 habitatges pels seus treballadors, el model efectivament serà molt català, recordarà les colònies industrials de casa nostra.
6) Sostenibilitat mediambiental: S’afectarà irreversiblement una zona agrícola, la darrera zona agrícola, a tocar de Barcelona. Per fer-nos a la idea el projecte són 700 camps del Barça. D’un model tan intensiu com són els ressorts, i si recordem Las Vegas, l’elevat consum d’aigua, la generació de residus i amb una mobilitat diària de desenes de milers de persones, treballadors, visitants, cal pensar que també afectarà greument els espais naturals protegits del Delta del Llobregat, patrimoni natural del país i sota la protecció de la legislació europea.
Malgrat que el govern diu que considera una obligació “moral” propiciar el projecte Eurovegas, no vull entrar a fons en aspectes que es podrien qualificar així, com l’efecte crida per al blanqueig de capitals procedents d’activitats il·lícites, del que parla l’autor de Gomorra, Roberto Saviano o la cura amb que han tractat tots el governs anteriors, els de Convergència i Unió també, les activitats relacionades amb el joc, joc que, per cert, no passa el seu millor moment a Catalunya i que té greus problemes a les pròpies Vegas. O també el fet que Sr. Adelson estigui sent investigat al seu país o es dediqui a finançar abundantment determinades opcions polítiques, sempre conservadores.
Simplement cal preguntar-nos si és aquest el turisme que volem. Las Vegas és un destí en si mateix situat al mig d’un desert, el de Nevada, prou allunyat de tot per a esdevenir un autèntic espai de fugida, Macao, és un illot amb un règim d’excepcionalitat econòmica dins de Xina, o sigui el lloc de Xina on hi ha casinos i Singapur és una ciutat-estat pròspera però amb unes determinades limitacions de desenvolupament basat en l’economia productiva i, com a ciutat-estat, un espai tancat en si mateix. Nosaltres construirem un complex de joc en la conurbació més important de la Mediterrània occidental.
Cap d’aquests és el cas de Barcelona, ni de Catalunya, ni és el tipus de turisme que propugnen ni l’Organització Mundial del Turisme ni la pròpia Comissió Europea.
Entenc perfectament les necessitats d’inversió i de creació de llocs de treball que té el nostre país, però cal plantejar-se quin ou comencem a covar amb projectes com aquest, com ens afectarà a mig i llarg termini, que destruïm per construir que, com afectarà el nostre model turístic.
Provablement, per mitges declaracions de membres del govern i de l’ajuntament de Barcelona, deuen tenir els mateixos dubtes que jo plantejo, no s’enganyin Eurovegas no és Port Aventura com als USA Las Vegas no és Disneyworld per més capciosos paral·lelismes que vulguin fer, però pensen que això reactivarà momentàniament la construcció i si bé poc se’n traurà del Sr. Adelson, les empreses que hi treballin generaran impostos i ingressos a la Generalitat i als Ajuntaments de la zona. I mentrestant esperen que la crisi passi.
No sé que passaria si els 4.000 milions d’euros de crèdit que necessita Las Vegas Sands només per iniciar la construcció d’aquest projecte faraònic comencessin a rajar per l’economia productiva d’un país com el nostre, fet d’autònoms i de petites i mitjanes empreses, quants llocs de treball salvaríem, quants en crearíem. No sé que passaria si els hi donessin les mateixes facilitats que al Sr. Adelson. Però, es clar, els petits mai poden imposar les seves condicions, ni que siguin l’ànima i el nervi del país.
