Les persones que es varen manifestar a Barcelona el dia que el president del Govern espanyol es va encaparrotar a fer-hi un Consell de ministres varen actuar amb violència, varen atacar la policia autònoma i l'estatal i varen destruir mobiliari de la ciutat. A més anaven amb la cara tapada com els pitjors delinqüents. Es mereixen un 155 al quadrat. No tenien raó ni n'han tenguda mai. Són uns indesitjables i només cerquen destruir Espanya. Per això necessiten que caigui tot el pes de la llei sobre els causants de tanta desgràcia i aquests no són altres que els adoctrinadors que es troben o en presó preventiva o fugats a l'estranger, però amb ordre de recerca i captura.
Les persones que es varen manifestar a Barcelona el dia que el president del Govern espanyol va voler provocar els independentistes i per això no se li va ocórrer altra cosa que fer un Consell de ministres, varen actuar com sempre ho han fet, de manera totalment pacífica. Només hi va haver mitja o una dotzena d'infiltrats, de persones especialistes a fer parèixer que les manifestacions són violentes, que es varen dedicar a enfrontar-se a la policia, llançant-los, botelles de plàstic, de vidre i tota casta d'objectes, però aquestes persones també varen haver d'enfrontar-se amb els manifestants que els reprovaven la seva manera d'actuar i que els demanaven que es comportassin pacíficament, com la majoria dels manifestants volien. És per això que una vegada més els catalans han demostrat la seva mesura i bon comportament.
He començat contant dues maneres de veure què va passar el dia 21 de desembre a Barcelona, el dia que Pedro Sánchez i els seus ministres es varen reunir allà per celebrar el seu Consell de ministres. Uns ho varen veure d'una manera i uns altres ho varen veure d'una altra. Encara es trobarien desenes de formes de contar-ho i d'explicar-ho. A mi m'és indiferent, l'únic que m'interessava era incitar una petita reflexió sobre aquest fet. Això que és tan senzill a mi em va costar molt descobrir-ho. Un temps pensava que tot el que es deia o es contava era correcte i que no hi havia diverses maneres de contar els mateixos fets i menys que es fes amb segones o amb males intencions. Hi va haver una frase molt aclaridora d'aquest fet, que s'ha convertit com en llei. És de Campoamor: “En este mundo traidor nada es verdad ni mentira, todo es según el color del cristal con que se mira.” No crec que hi hagi altra manera més clara d'explicar-ho. I això ha passat sempre.
El que és més fotut és que hi hagi gent que s'atreveixi a predir que ocorreran diferents coses, que després pot ser que passin. Què han fet perquè es complissin les seves prediccions? Per exemple sobre la notícia del Consell de ministres, Inés Arrimadas, dels “Cs” deia el dia anterior, el dia 20, que hi hauria violència al carrer, per allò del conflicte existent, per allò de la societat trencada, per allò que no es pot viure a Catalunya, etc. L'expresident del PP Vidal Quadras el dia anterior deia que hi hauria batallons armats. I a mi no em queda més remei que pensar a veure qui eren els violents amb la cara tapada que no obeïen les ordres dels guardadors de l'ordre de la manifestació i si algú els havia enviat. Ha passat més d'una vegada que quan hi ha hagut manifestacions a favor de la unitat d'Espanya i de la bandera espanyola, han arribat moltes persones de fora de Catalunya per manifestar-se. Qui s'encarrega d'avisar-les i de transportar-les?
Un altre fet recent que té diferents interpretacions i que no sé si han sortides totes a llum són les que va provocar el president Quim Torra quan va dir que havien de seguir la via eslovena, I va ser acusat de voler matar gent, ja que la independència va costar uns quants morts. Pot ser no tengui altra interpretació, però jo pens que podria referir-se al fet que amb dos referèndums varen aconseguir la independència. Eslovènia no desitjava cap tipus de guerra. Pot ser la guerra va ser la via sèrbia, que varen ser els que varen atacar i els eslovens varen defensar-se com varen poder. Tampoc no conec exactament què va passar allà, però l'únic que se m'ocorre és que es pot opinar des de diferents punts de vista. Jo defens el meu dret a opinar segons els vidres de les meves ulleres i cadascú que faci el mateix, però alerta amb els profetes.
