Espanya, com molt bé descriu en Víctor Alexandre en aquest article, no és intel•ligent, i amb sort, mai no ho serà. Té instints primaris, de matar tot allò que no coneix, d’esclafar qui gosa ser diferent i vol ser lliure.
Espanya té por, molta por, que Catalunya acabi sent independent una altra vegada, que pugui decidir lliurement el seu futur. I aquesta mateixa por li fa actuar sense el cap, només amb els budells, amb la força, “por cojones” com dirien els espanyols. És una mica com aquell marit que vol retenir la seva dona per la força, sense adonar-se que potser si fos més agradós, la dona encara seria prou ximple com per no anar-se’n.
Catalunya es troba des de fa uns pocs anys amb aquest dilema: “Should I stay or should I go?”. Feliçment, cada vegada som més els qui veiem que amb Espanya no s’hi pot fer res. Espanya mai no canviarà, ni ens acceptarà com som. Precisament per això, Espanya ens vol tenir collats i submissos. Ens ataca i ens menysprea. Ens vol morts, com a poble. Només hi ha una manera de ser espanyol, i com deia Franco, això passa per sentir-se espanyol i parlar i pensar en espanyol.
Jo, d’ençà que tinc ús de raó, no vull ser associat amb Espanya per res. Tot i tenir l’espanyol com una de les meves llengües maternes, rebutjo la idea de sentir-me espanyol, i mai me n’he sentit. No vull que el meu país sigui part d’un Estat hostil, d’un Estat que ens limita i ens coacciona. D’un Estat, en definitiva, que no vol que siguem com som.
L’Estat espanyol, pretesament democràtic, no deixa que la gent s’expressi a les urnes amb total llibertat. Ni aquí ni al País Basc. Si tan segurs estan que els independentistes som una minoria, per què no deixen que es demani a la població (catalana, naturalment), si volem ser independents d’un Estat que per força ens vol acollonits i domesticats? De què tenen por?
Com deia en el meu article d’ahir, Espanya està treballant a marxes forçades per l’emancipació nacional del nostre país. Ningú més hi treballa amb més força i energia. Ningú més té el poder de convèncer els catalans, que encara tenen dubtes, que sense Espanya viuríem molt millor.
