L’actualitat del dia ens transporta a les portes de la muralla d’Àvila, un dels estendards de la grandesa de l’antiga Corona de Castella avui reconvertida en tot un estat Espanyol minvat de colònies a ultramar. Pablo Casado ha inaugurat el curs polític per al PP amb aquesta referència castrense darrera i més termes militars com el de “conquerir”: “Nuestro país necesita al mejor PP con toda la energía y entusiasmo. Salgamos al encuentro del mejor futuro, conquistémoslo; España nos está esperando”. El líder popular ha reiterat una vegada i una altra que cal suprimir la insuficient llei de Memòria Històrica que va aprovar Zapatero, perquè la troba excessiva i massa irrespectuosa amb la ‘modèlica’ transició de 1978.
I així seguim i seguirem mentre romanguem lligats de mans i peus a l’Estat espanyol. Els fills dels dirigents franquistes segueixen considerant que l’esquerra, que es va empassar tots els gripaus del jardí el setanta-vuit, vol reescriure la història, i reobrir ferides. En el fons, és un debat tant obvi i evident que fa fàstic. Quina necessitat tenim els catalans d’estar aguantant aquestes baralles de baixa estofa entre una esquerra espanyola súper acomplexada, i una dreta hereva del franquisme i tolerada pels primers en una transició a boca de canó? Doncs això segueix essent Espanya, plena d’herois de boqueta d’una banda i l’altra barallant-se eternament mentre els nostres avis dormen en cunetes de carretera secundària, i els únics que sacsegem el tauler som denigrats per tots dos bàndols. És realment frustrant.
Carreguin-se de paciència. Mentre vostès s’entretenen a barallar-se per les xarxes, o bé hi aboquen, com en definitiva fem tots (tampoc ens enganyem), les nostres frustracions post 1O, la situació seguirà enquistada a l’espera del judici als presos polítics. I què farem nosaltres, a banda de dir que “no tolerarem cap sentència política” des del Govern? Que no tolerarem això o allò altre ja ho hem dit desenes de vegades i el resultat ha estat sempre el mateix. Ens cal un revulsiu, i començar a confiar els, uns en els altres. I actuar intel·ligentment, conscients que encara hem de convèncer més gent, i envoltar-nos de tota aquella gent que va sortir el 3 d’octubre i que hagués estat disposada a tot més enllà d’un clic pretensiós a twitter.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
