És una pregunta pertinent que cada vegada ens haurem de fer més. Pedro Sánchez amenaçava aquests dies amb un nou 155 si Catalunya i Quim Torra es sortien de la ratlla. La resposta ha estat elegant per part de Torra i Aragonès. El president li ha retret que “creía haber entendido que a un problema político íbamos a buscarle una solución política“. Entenem que es va posar a Sánchez al govern, no perquè el PSOE fos millor que el PP, sinó perquè la situació amb el PP ja era límit: recurs al Constitucional setmanal, bastonades i vexacions l’una rere l’altra. El que no podem però, és tolerar aquest tipus de comentaris de Pedro Sánchez i, a sobre després haver de veure caure tota la llefiscosa baba de Miquel Iceta que s’allarga des de la Moncloa recomanant-nos seny, no sigui que torni el 155, com si fos el nou Enric Millo. Prou d’això ja, que amb el govern Sánchez qui té la paella pel mànec és l’independentisme, i una declaració contundent posant-lo a ratlla si no vol que el govern espanyol s’acabi, no estaria malament.
Entenem que l’altre motiu és intentar tornar a explorar el diàleg, sense renunciar a la República ni a l’autodeterminació. Ho deia ahir Joan Tardà a la ràdio, però la confiança i l’esperança que mostra encara en l’esquerra espanyola exaspera molts votants i fa que es trobi a faltar el lideratge d’Oriol Junqueras i Marta Rovira. És ben cert que quan una organització, en aquest cas un partit, es veu mancat del seu lideratge, e partit se’n ressent. Bé, excepte en les enquestes en aquest cas.
D’altra banda, el president Torra segueix fent tours de la dignitat per tot arreu, i quan no és això agafa l’avió i fa cap a Waterloo per rebre les instruccions pertinents de Puigdemont, com a bon titella. Tampoc ens agrada tenir un president de la Generalitat amb tant poca sang a les venes, malgrat el seu bon tracte, formes i erudició innegable. Dona ben bé la sensació que Torra és on és simplement amb l’encàrrec de passejar-se amb pas folklòric pels nostres plors i donar-nos un copet a l’esquena. Mentrestant, de la gestió del govern se npencarrega el vicepresident Aragonès. Malauradament, des de la societat civil podem bramar i desfogar-nos d’aquesta guisa, però som conscients que no veiem, aparentment, desllorigador a aquest atzucac tot preguntant-nos aleshores què farem quan li caiguin 15 anys als presos polítics que ja llepen a presó. Fixin-se que n’estem d’estancats que ni tant sols l’Ada Colau ens veu cavall guanyador i ja ha anunciat que ni tant sols anirà a la Diada per fer el paperot sota l’excusa que “afavoreix la unilateralitat”. L’activista de les revolucions amb la samarreta verda de la PAH. Si us plau, facin-la fora ja.
Pots consultar tot el Dietari des de l’inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, ‘Zugzwang’, la trobaràs aquí
