En entrevista a directe!cat el politòleg Jordi Muñoz resumeix l’estudi sobre variables de participació als referèndums sobre la independència de Catalunya en què ha col.laborat. D’entrada, l’anàlisi sense experiència empírica no és recomanable com a guia d’actuació ni com a explicació de la realitat, i només un treball de camp aclariria als acadèmics algunes variables que no tenen en compte, com ara el grau de dependència clientelar dels ciutadans respecte als poders públics, i la capacitat i voluntat d’aquestos a l’hora d’esperonar o boicotejar la participació. Quan l’Ajuntament és el primer subministrador de llocs de treball i subvencions, monetàries o en espècie, i el capteniment de l’Alcalde i dels regidors i quadres del partit dominant és caciquil, només la ingenuïtat pot oblidar aquest factor com a rellevant en la participació als referèndums. Muñoz, però, atribueix a la grandària una importància determinant tot confonent-la amb l’organització.
Cert és que” en municipis petits és molt més fàcil que una xarxa voluntària puga arribar a tothom, les xarxes cíviques hi són més denses i les campanyes de difusió són més senzilles de dur a terme”, però és justament per això que en municipis grans, on no és tan fàcil ni tan senzill, la major o menor organització i la seva eficàcia i eficiència expliquen la major o menor participació: com més gran sigui el municipi, més cal sofisticar una organització que esdevindrà més i més complexa, comptant només amb voluntaris i la seva motivació, i escassos diners.
Si a Vic va votar el referèndum prop del 80% de les persones que a les eleccions municipals voten a tots els partits junts (inclosos PSC, PP i PxC), això no es deu a la seva ubicació geogràfica, ni a la grandària, sinó a la feina continuada, eficaç i eficient de centenars de persones, que van saber organitzar-se bé, incloent tothom i adreçant-se com a únic objectiu a esperonar la participació, no a convèncer als ja convençuts.
No és cert, com afirma Muñoz, que “A Osona, la mobilització i l’efecte de contaminació provocat pel fet que se celebressin consultes a quasi tots els municipis de la comarca justifiquen l’elevada participació.” Depèn de les persones, de si treballen, de com treballen, de quant treballen, i per a què treballen. Depèn del poble organitzat. Tot Catalunya pot ser Osona, només cal treballar junts i bé.
