Vet aquí una vegada hi havia un conseller en cap de la Generalitat anomenat Carod-Rovira que era fustigat per la premsa de Madrid dia sí, dia també, durant setmanes i mesos. L'acusaven d'etarra i corrupte i pretenien així, mostrant-lo com un monstre, desgastar-lo políticament. Mentrestant la resta de partits amb representació parlamentària es fregaven les mans i cap va sortir en la seva defensa. Així que el van acabar fent fora del govern. Però ell, valent i eixerit, es va presentar com a cap de llista de les eleccions a les corts espanyoles del 2004 i va aconseguir més de 600 mil vots, millorant els resultats que ERC havia obtingut en les eleccions del 2003 al Parlament de Catalunya, que ja havien estat un resultats històrics pels republicans superant el mig milió de vots. Als espanyolistes els va sortir el tir per la culata (tot i que als catalans també, amb el trist paper d’Esquerra en els tripartits). L'efecte Carod.
I alguns en van prendre nota.
Avui en dia teníem en Mas fent de Charlton Heston guiant el poble de Jahvè, però ell no volia ser Moisès, volia ser el Rei de Reis. Era necessari, doncs, orquestrar un martiri ben sonat.
Aquests darrers dies hem vist com des de portades del “El Mundo” s'ha martiritzat el Conseller d'Interior, el senyor Mas i la família Pujol, assenyalant-los, acusant-los de corruptes i afirmant que tota la maquinària judicial espanyola estava treballant per engarjolar-los. Vés tu, els convergents corruptes. Les hemeroteques catalanes ja fa anys que en van plenes (i fins avui dia, gràcies a gent com els de cafeambllet.com). Llavors, com és que en Pedro J. i tot l'espanyolisme ranci intenta precisament ara una crucifixió de cartró d'en Mas?
Just abans que l’informe es filtrés a “El Mundo” les enquestes indicaven una tendència a la baixa de la intenció de vot a CiU, començava a desinflar-se la bombolla que els convergents havien creat després de la manifestació de l’11 de Setembre i de la ridícula escenificació d’en Mas a la Moncloa reclamant el pacte fiscal. El poble tornava a ser conscients de les retallades i patíem de nou la repressió policial dels mossos. I això no era pas bo pels interessos convergents, perquè la majoria absoluta cada cop quedava més lluny.
Així que, per retornar al “tots amb el president” i acabar-lo de convertir en el messies desitjat, al senyor Mas li ha faltat temps per fer-se la víctima i, tal com va fer amb la manifestació de l’11 de setembre, torna a portar al terreny personal la voluntat popular:
“No podran silenciar un poble, ni carregar-se la il·lusió del país”. O si (faig veure que) m’ataquen a mi, ataquen a Catalunya. Espanya contra Mas. Això és el que ens vol fer creure. Al mateix temps, tots aquells catalans que gosem criticar les polítiques antisocials de CiU, que reclamem un canvi social necessari i entenem la independència com a eina per assolir-lo, se'ns pot titllar de poc patriòtics i acusar de posar pals a les rodes anant en contra de la unitat del poble català.
Recordeu l'efecte electoral de l'Espanya contra Carod? La intenció de fons del senyor Mas ja ens l’ha dita molt clarament, però negant-la i atribuint-la als espanyolistes: “no alteraran el resultat que hi pot haver diumenge”. Els assessors de campanya de CiU li van escriure en el guió: “senyor president, si diu que algú vol alterar els resultats de les eleccions, ningú sospitarà que aquest algú és vostè mateix”.
Des de que va retornar l'autonomia en aquest país, CiU ha estat la gran garant de l'autonomisme i de la submissió a Espanya. El millor per Espanya és una majoria absoluta de CiU, mal que em pensi, com diu en Junqueras. Així que tant els convergents com el govern espanyol són part interessada en alterar el resultat de les eleccions de diumenge. A Madrid CiU no els fa cap mena de por, s’hi ha entès perfectament en els darrers 30 anys. El que els fa por és el que pugui germinar després d’aquestes eleccions, que tot el que s’ha estat gestant en els carrers en totes i cadascuna de les mobilitzacions que hi ha hagut en els darrers mesos pugui entrar amb força al Parlament de Catalunya i crèixer-hi.
CiU no ens portarà pas a la independència i amb ells res no canviarà. No dubto gens que els convergents ja ho tenen tot pactat amb el govern espanyol i que estan representant una obra de teatre amb un final satisfactori pels interessos d’ambdues parts (els interessos de la dreta). Ara falta legitimar-ho a les urnes per fer-ho tot creïble i presentar-ho com la millor solució possible. Així doncs, depèn de nosaltres i del nostre vot, de si acceptem la manipulació i ens deixem enlluernar, o bé, fem un decidit pas endavant per canviar i millorar la nostra situació social i nacional.
Diuen que el messies va ressuscitar i pujà al cel i allí s’hi quedà, però mentrestant la humanitat no es va salvar pas, va continuar dominada per la mateixa colla de tirants i corruptes fins als nostres dies. Malgrat tot, la lluita continua, perquè són les persones que conformen el poble, i no els messies, qui fan avançar i millorar la societat.
Jordi Llauger i Gonzàlez
Estudiant d’Antropologia Social i Cultural a la UB.
Actualment no milito enlloc i col·laboro en el que puc.
