- Publicitat -
Les tensions, les cues, les cancel•lacions els retards etc, en definitiva el caos que s’hi produí el primer cap de setmana de l’any a l’aeroport de Madrid-Barajas, ens ha demostrat una vegada més la feblesa de la xarxa aeronàutica, amb una gestió totalment centralitzada per Aena i , com diu Xavier Domènech, ”una companyia privada, Ibèria, amb privilegis de pública”. En aquest cas, el motiu va ser que 7 controladors aeris, del total de 27, no s’hi van presentar a treballar a l’aeroport , i açò va provocar que unes 2.200 persones s’hagueren de quedar el divendres a l’aeroport madrileny sense poder viatjar com a conseqüència de les cancel•lacions i retards.La companyia Ibèria va haver de cancel•lar un total de 32 vols.
En quin aeroport seriós s’ha vist que per la manca de set controladors s’organitze aquest caos?.És sincerament tercermundista que encara hi passen aquestes coses.El problema principal que clama al cel, i que ho denuncien cada vegada més especialistes, és que a més dels ja esmentats privilegis que té la companyia Ibèria, es tracta d’una més que excessiva centralització dels vols a l’aeroport madrileny. Els valencians i valencianes des de Manises, l’Altet o Castelló no hi podem volar a la immensa majoria d’aeroports del món si no hi passem per Madrid. Fou el cas d’una parella de Castelló que es veié obligada a passar per 4 aeroports i llogar un cotxe per arribar des d’Irlanda. I és que la xarxa aeronàutica espanyola, així com la ferroviària, de carreteres, autopistes i autovies està dissenyada d’una manera radial. Tot ha d’eixir de Madrid, i a Madrid has d’anar-hi si vol anar enlloc. Aquest disseny centralista, del més pur estil borbònic, ha estat, i continua sent-ho, l’obsessió de tots els governs espanyols. Aquesta mania en controlar-ho i centralitzar-ho tot s’ha aplicat no sols a les infraestructures com hem dit adés, sinó també a la cultural, la política, l’educació, la llengua, la història, l’esport… Madrid, amb l’excusa de ser la capital de l’estat, ha estat i és la seu de les principals institucions polítiques, administratives i de tot tipus, i això l’han convertida en un autèntic embut.
És veritat que l’estat de les autonomies, en part, ha permés la “descentralització” d’aspectes polítics, administratius i d’altres tipus, però la realitat és que encara estem molt lluny d’un veritable estat descentralitzat.Els Governs estatals, del PSOE i del PP, només hi creuen en “una descentralización bien entendida”, i per això els hi fa tanta por la cessió als Governs autonòmics dels ports, aeroports i altres competències bàsiques.
Segurament per això alguns diuen que els madrilenys són tant hospitalaris, sempre volen que anem a visitar-los!!. Ens han creat la necessitat, tard o d’hora, i per un motiu o un altre, ens veiem abocats a anar-hi.Ho tenen molt clar a la capital del reyno, i ens volen tant que per facilitar-nos el viatge ens han construït uns trens molt ràpids, l’Ave, tot perquè no ens faça mandra. En fi, que seria de la nostra vida sense Madrid? Madrid per a tot!!. Fins i tot hi ha qui diu que per anar al cel cal passar per allí. Sí, sí, no és cap broma, de Madrid al cel.
En quin aeroport seriós s’ha vist que per la manca de set controladors s’organitze aquest caos?.És sincerament tercermundista que encara hi passen aquestes coses.El problema principal que clama al cel, i que ho denuncien cada vegada més especialistes, és que a més dels ja esmentats privilegis que té la companyia Ibèria, es tracta d’una més que excessiva centralització dels vols a l’aeroport madrileny. Els valencians i valencianes des de Manises, l’Altet o Castelló no hi podem volar a la immensa majoria d’aeroports del món si no hi passem per Madrid. Fou el cas d’una parella de Castelló que es veié obligada a passar per 4 aeroports i llogar un cotxe per arribar des d’Irlanda. I és que la xarxa aeronàutica espanyola, així com la ferroviària, de carreteres, autopistes i autovies està dissenyada d’una manera radial. Tot ha d’eixir de Madrid, i a Madrid has d’anar-hi si vol anar enlloc. Aquest disseny centralista, del més pur estil borbònic, ha estat, i continua sent-ho, l’obsessió de tots els governs espanyols. Aquesta mania en controlar-ho i centralitzar-ho tot s’ha aplicat no sols a les infraestructures com hem dit adés, sinó també a la cultural, la política, l’educació, la llengua, la història, l’esport… Madrid, amb l’excusa de ser la capital de l’estat, ha estat i és la seu de les principals institucions polítiques, administratives i de tot tipus, i això l’han convertida en un autèntic embut.
És veritat que l’estat de les autonomies, en part, ha permés la “descentralització” d’aspectes polítics, administratius i d’altres tipus, però la realitat és que encara estem molt lluny d’un veritable estat descentralitzat.Els Governs estatals, del PSOE i del PP, només hi creuen en “una descentralización bien entendida”, i per això els hi fa tanta por la cessió als Governs autonòmics dels ports, aeroports i altres competències bàsiques.
Segurament per això alguns diuen que els madrilenys són tant hospitalaris, sempre volen que anem a visitar-los!!. Ens han creat la necessitat, tard o d’hora, i per un motiu o un altre, ens veiem abocats a anar-hi.Ho tenen molt clar a la capital del reyno, i ens volen tant que per facilitar-nos el viatge ens han construït uns trens molt ràpids, l’Ave, tot perquè no ens faça mandra. En fi, que seria de la nostra vida sense Madrid? Madrid per a tot!!. Fins i tot hi ha qui diu que per anar al cel cal passar per allí. Sí, sí, no és cap broma, de Madrid al cel.
Alcoi, 9 de gener del 2009
Publicitat
