De lladres, n’hi ha hagut , n’hi ha i sempre n’hi haurà

          Mai entendre el perquè , si una infraestructura ho una empresa estatal , produeixen beneficis desprès d’haver assumit les despeses , per quina raó s’han concedit a entitats ho empreses privades , per la seva explotació a canvi d'un % irrisori davant dels beneficis que genera; concretament em referiré a les autopistes catalanes , , que segons els mitjans d’informació, ja fa molts anys que els catalans les hem pagat , però la Generalitat de Catalunya presidida durant 23 anys, per qui fou l’honorable President Jordi Pujol , ara caigut de l’escambell per defraudar , ratllant al qualificatiu de corrupte; Pasqual Maragall, autor de la famosa frase escopida a Artur Mas ,” el seu problema es diu 3%”; el català nascut a Cordoba Jose Montilla, deixeble i sumís col·laborador de Rodriguez Zapatero; i actualment per Artur Mas hereu de Jordi Pujol, varen renovar la concessió d’explotació a Abertis fins l’any 2021 . Davant els esdeveniments que en pocs dies s’han produït i la ja famosa frase escopida al Parlament de Catalunya per l’expresident Pasqual Maragall, en referència al 3%, cal preguntar si Abertis, sortirà en algun lloc donant explicacions, com també es podria tocar a la porta del Ministeri de Defensa, que  l’exministra Carma Xacon i ara Pedro Morenes, sense oblidar als anteriors, que poc abans del seu cessament, la Carma  va contreure un deute en material per a l’exèrcit de molts milions d’euros, segons els mitjans de comunicació; lo mes sensat hagués sigut que la comanda la fes el ministre entrant i no el sortint. Aquesta xacra de les comissions, encareixen els pressupostos  que  paguem tots els ciutadans, i un 3% sobre la recaptació dels peatges de les autopistes , ho sobre el material bèl·lic i sobre altres sectors que en deriven del Pressupost general de l’estat , ho de la generalitat de Catalunya, poden produir xifres molt voluminoses, que paguem els contribuents, i que no sabem , però sospitem a on van a parar.
Quan jo feia la “mili”, junt amb els cuiners i el “cabo” de cuina , ens veníem el pa que cada dia sobrava del menjador ; i ara em pregunto que no es vendria el capità de cuina ho el peix mes gros de la Base Aèria de Reus on vaig  ingressar voluntari el dia 1-IX-1955., fa 59 anys; qui controla els pressupostos del vestuari de l’exèrcit, davant dels milers de metres de roba , que cada any es confecciona per uniformes dels tres exèrcits. I que no seria capaç de fer algun membre de la Diputació de Girona que no va cotitzar per mi a la Seguretat Social durant el temps que hi vaig treballar de tractorista , des de finals de 1958 fins a mitjans de 1961; algun mitja de comunicació va publicar que la Diputació n’havia denunciat la pèrdua d’alguns quadros, i jo dic que de ben segur que no s’han perdut per tothom , algú els ha canviat de capitell.
RESUMINT: de lladres sempre n’hi ha hagut , n’hi ha i sempre n’hi haurà, nomes es qüestió de voler controlar la seva capacitat d’acció , perquè la majoria dels casos son coneguts per tothom.
 Màrius Viella        La Bisbal d’Empordà 7-IX-2014