El Conseller Mas-Culell després d’una llarga reunió de traspàs amb Oriol Junqueràs va afirmar que tot quedava en bones mans. Catalunya ha sortit de l’infern autonòmic on, sota belles paraules d’unitat, se li ha intervingut la hisenda, se l’ha condemnat a un dèficit fiscal estructural antisocial i se l’ha discriminat culturalment. Ara, hem entrat en els llimbs de la preindependència, en els que el buit institucional és quasi absolut. La prova n'és que ni el Rei, saltant-se les mes bàsiques normes d'arbitratge i cortesia que la mateixa Constitució dóna a la Corona, s'ha comportat correctament, no rebent a la Presidenta del Parlament, signant un decret de cessament sense agrair els serveis prestats, ni felicitant al nou President. Espanya decididament ha començat la desconnexió. I per aquesta via els riscos de patinada seran elevats./
Cal veure com es desenvoluparà la gestió del nou equip de Govern català. D'entrada, la qualificació dels seus membres és notablement més alta que la de l'executiu espanyol, només fixant-se en el domini de llengües. Per altra part, Junqueras ha plantejat la fase preindependentista en la què hem entrat com un joc amb multilateralitat d'actors. Mai com una acció unilateral, ni bilateral amb l'Estat espanyol, per a desesperació d'hiperventilats independentistes o espanyolistes. En canvi, va mencionar com a actors la gent i la seva voluntat democràtica i mobilitzadora; la Unió Europea i altres estats; i finalment els mercats i les empreses. /
Junqueras, de formació de ciències socials i visió estructural de l'economia, és dels pocs polítics a qui he sentit parlar dels reptes demogràfics d'Europa en els propers anys. Factors demogràfics i d'estructura productiva que justifiquen molt més el pas de Catalunya cap els llimbs. Continuar a l'infern espanyol és compartir espai amb uns territoris majoritàriament envellits i subsidiats, on l'Estat, en comptes de promoure reformes en profunditat, continua posant en risc les bases que el sustenten amb inversions inamortitzables com l'AVE , buidant la Caixa de la Seguretat social, i castigant fiscalment i amb escassa inversió els territoris productius del Mediterrani que els podrien ajudar a sortir del pou. /
Que Catalunya està encarrilada ho indiquen: l'amenaça del partit majoritari de Bèlgica, el flamenc NdVA, de fer caure el Govern si no reconeix una eventual independència de Catalunya; el nou ressò ( i en van….) favorable de la premsa internacional; i els silencis dubtosos abans de la resposta de ritual, del President del Parlament europeu Shultz, a la pregunta sobre Catalunya . I que la desimboltura i claredat que ha demostrat el nou President (sense presses però sense aturar-se), juntament amb la capacitat pedagògica en termes econòmics de Junqueras, la sensibilitat sindicalista de Munté i el cosmopolitisme verd de Romeva formen una potent combinació.
Aquesta caldrà que dediqui temps a recórrer els carrers, els barris, les empreses i les cooperatives del país, i a parlar amb els interlocutors internacionals dels estats i dels mercats. Parlant clar activaran positivament, juntament amb la Generalitat i els ajuntaments, quatre dels cinc protagonistes del joc multilateral que es jugarà en els llimbs per a què Catalunya surti cap al cel, ni que sigui passant uns anys de purgatori. En solitari, l'interlocutor espanyol, situat a l'infern, haurà d'acabar decidint si després de tocar fons, continua excavant, o pacta ajuda perquè li tirin una escala de salvament.
Publicat fa uns dies a Economia digital
