De les víctimes de l’amiant, de les víctimes d’Uralita

L’Organització Mundial de la Salut adverteix que l’amiant actualment processat i instal.lat causarà entre 110.000 i 1560.000 morts cada any al món. I les morts s’allargaran durant decennis encara que avui se n’aturés l’extracció i la producció. Extraure, manipular, usar, retirar i emmagatzemar amiant és perniciós, raó per la qual en els països en què ha estat ja prohibit continua fent mal a la salut.
Costa de creure però és ben cert: els anys de major activitat amb l’amiant foren els compresos entre les 1965 i 1995, quan ja s’havien publicat tots els treballs científics importants sobre la seva perillositat. De fet, hem estat víctimes d’una gran conxorxa de silencis: els mitjans de comunicació gairebé no n’han parlat i han amagat que es tracta d’un mineral invisible, inodor, incolor que resta suspès en l’aire i es trasllada aleatòriament, que una vegada extret es desfà en petitíssimes fibres que són les que instal.lades en els pulmons generen l’asbestosis.
A El Prat de Llobregat n'hem parlat aquest cap de setmana a  les II Jornades Socials sobre l'Amiant. N'hem parlat i hem fet costat als afectats, tot contimnuant la tasca feta des del Congrés   dels Diputats. Les xifres fan esborronar. Parlem de gairebé 80.000 morts des de l’any 1928, morts provocades per càncers i asbestosis producte de l’exposició dels cossos entre 15 i 40 anys a l’amiant, raó per la qual tenint en compte que els anys de més importació i activitat industrial foren els compresos entre els seixanta del segle passat i l’any 2002 (data en què es prohibí) el major nombre de víctimes es donarà fins a l’any 2030. En concret, es calcula que entre els anys 1990 i 2011 s’han donat 10.500 casos a l’Estat espanyol.
D’empreses que tractaven l’amiant n’hi havia moltes i arreu de l’Estat. Als PPCC, a Cerdanyola (que tingué activitat fins a 1997), la de Sant Vicenç a Alacant (activitat fins a 2005) i la de Quart de Poblet (comprada l’any 1975 per Uralita i tancada en 1984) on treballaven l’amiant blau sense cap mena de protecció.
I ens preguntem: Què passa amb les persones afectades? Quin futur els espera? Caldria crear un Fons de Compensació? El govern no hauria d’endegar un programa que immediata de desamiantament tal com s’està fent a d’altres països, perquè encara n’hi ha a escoles, hospitals, instal.lacions d’aigua? Es legítim exportar residus amb amiant a països pobres perquè siguin ells els qui emmalalteixin? Ens podem permetre tractes comercials amb Estats que encara els mantenen com a legal? Què en diuen els tribunals internacionals de justícia?