Durant una llarga temporada, aquesta secció ha viatjat per diversos moments i indrets de la història, des dels càntics de llibertat del 25 d’abril de 2007 fins a la revolta dels benestants del 23 de gener de 2009. Un dels articles d’aquest trajecte es titulava “I, ara, què?”. I precisament en aquest moment, aquesta mateixa pregunta resulta especialment rellevant.
Aquell article començava constatant que “en aquests temps confusos és difícil prendre determinacions sobre els nostres compromisos presents i futurs”. Ara, però, ja estem embarcats en una nova aventura, que tornarà a portar la veu del sobiranisme sense complexos a Brussel•les, tal com ho ha fet en Bernat Joan. Actualment, la crisi econòmica està erosionant severament el nostre teixit productiu i amenaça els drets socials dels nostres conciutadans. I, sens dubte, una part de les solucions s’hauran de decidir en àmbit europeu. Ara bé, perquè aquestes solucions s’adeqüin a les necessitats dels europeus, calen unes institucions més democràtiques i transparents que estimulin la participació ciutadana, amb el benentès que, a més, qualsevol avenç democràtic afavoreixi el camí cap al ple reconeixement dels nostres drets nacionals.
Tan sols quan siguem un Estat podrem garantir la continuïtat de la nostra nació. Per tot plegat, és necessari que els votants catalanistes participin en les properes eleccions. I és que cadascuna de les nostres abstencions afavoreix aquells que no prioritzen els interessos de Catalunya.
En aquell article del setembre del 2007 també afirmàvem que “necessitem que cadascun de nosaltres faci la seva tasca tan bé com pugui”. I, durant dos anys, hem intentat fer-ho des de les pàgines de l’Avui, amb qui hem adquirit un agradable deute de gratitud i reconeixement. Confiem que també ho sabrem fer des del cor d’Europa.
Article aparegut a l’Avui el 30 de gener de 2009
