De l’autoodi al franquisme

 
            En lloc de franquisme, havia pensat posar feixisme, però m’he quedat amb el terme franquisme, perquè és el que coneixem els de la meva generació i, a més, perquè és un sistema polític que va copiar del que havia implantat el seu amic Mussolini a Itàlia: nacionalisme radical, dictadura amb partit únic, censura de premsa, tribunals militars, sindicat vertical, etc. Unes quantes d’aquestes característiques les tenen els governants d’avui, encara que adaptades al segle XXI.
 
            Nacionalisme radical: El nacionalisme espanyol s’ha accentuat d’una manera esgarrifosa des que l’home del bigoti s’ha dedicat a estendre la seva prepotència pels quatre punts cardinals. Creuen que és urgent fer desaparèixer totes les diferències existents a l’Estat espanyol, unificar tots els trets regionals i convertir Espanya en indivisible i única. Han radicalitzat tant les seves postures que estan disposats a fer desaparèixer la principal característica diferenciadora: les llengües.
 
            Dictadura amb partit únic: Aprofiten la seva majoria absoluta escandalosa per a actuar com si fossin un partit únic. No escolten cap proposta dels altres partits i només s’uneixen amb ells si aquells accepten les seves idees. Durant aquest dos anys darrers no hi ha hagut massa diferències entre el règim franquista i el règim imposat pel PP.
 
            Censura de premsa: La censura no actua de la mateixa manera que ho feia en temps del general, però sí existeix amb els mitjans sobre els quals poden intervenir com són els públics. La prova és, encara que ja se sabia, que quan s’ha volgut tancat el Canal 9 de València, han sortit els periodistes dels informatius a contar totes les manipulacions i mentides que els varen obligar a dir. La major part dels mitjans estan en mans de grans empresaris, que a vegades coincideixen amb aquells que aporten ajudes al partit únic en el poder, i la manipulació de la seva informació és palmària.
 
            Tribunals militars: Per sort, els tribunals militars no intervenen en qüestions civils, però existeixen els tribunals civils superiors, suprems o constitucionals, que serveixen al partit únic en el govern, com va succeir en el cas de l’Estatut del Principat, o en el cas de menysprear la llengua catalana de les Illes Balears, quan va acceptar que la Llei de la Funció pública la menyspreï i li llevi el caràcter d’oficial que li atorga l’Estatut i amb moltes altres actuacions, que, fins i tot ha de corregir el tribunal d’Estrasburg.
 
            Sindicat vertical: No han creat cap sindicat vertical que els faci aquesta feina, encara que en tenen alguns al seu servei, però, una altra vegada el menyspreu que tenen i la falta de diàleg amb els sindicats dels treballadors i treballadores, fan que la seva actuació, tant en el tema de la reforma dels treballadors, com en el tema de la defensa dels drets dels ciutadans actuïn com a sindicat vertical des de la política de partit únic.
 
            A llocs com les Illes Balears, si a aquesta manera de governar hi afegim l’autoodi, el verí s’estén com una taca d’oli. Ja saben que l’autoodi és aquell sentiment d’inferioritat que tenen algunes persones pel fet de viure a un lloc on es parlen dues llengües oficials, la seva és la minoritzada, i l’altra, per elles és la important, per tant, tendeixen a menysprear la seva llengua i alabar l’altra, perquè no volen ser, creuen ells, menystinguts. Aquest és el cas flagrant del diputat del PP, Miquel Ramis, el qual per defensar la LOMQE, que pretén espanyolitzar els alumnes de les Illes, va dir: “És just que la LOMCE equipari i doni el mateix tracte a les dues llengües cooficials”. Això ho diu quan realment és mentida, ja que quan s’ha tractat de dir aquesta altra frase, que seria idèntica: “És just que la Llei de la Funció Pública equipari i doni el mateix tracte a les dues llengües cooficials”, ha callat com un mort. I no tan sols això, sinó que ha votat a favor del següent: Que la Llei de la Funció Pública doni un tractament de privilegi a la llengua castellana i menyspreï la llengua catalana. Com quedam, Sr. Ramis? Això és un clar exemple d’autoodi quan s’està governant com en temps del franquisme.