Quan les utopies perden la seva condició d'impossibilitat, s'obren les portes d'un lloc desconegut, on t'hi sents bé i estranyament complagut. En aquest estat de ben estança, la memòria fa un viatge vertiginós vers el passat, recuperant en un instant les diferents etapes d’una lluita aferrissada, d’una joventut arriscada, amb la senyera al cor i la ràbia als ulls, amb la Santa Espina clavada al front i la decepció més profunda sempre a punt d’expressar-se, sempre a flor de llavis…
I, de sobte, et trobes la vida plena d’estelades, de mans que busquen les teves, de veus que es fusionen demanant la Independència… La Independència: aquella utopia que ara ja és una il·lusió, un desig, una voluntat absoluta, un destí… I decideixes que has de fer tot el que puguis per tal d’aconseguir aquest objectiu. Saps que la teva Catalunya, lliure de la hipocresia i del jou d’Espanya, serà un estat modern, preocupat pels drets i pel benestar de les persones i amb una projecció il·limitada cap al futur.
En aquell moment, ja amb la convicció que la llibertat serà possible i ben aviat, decideixo formar part de Help Catalonia. Gràcies a la visió encertadíssima que els meus pares varen fer en la meva infantesa, he pogut aprendre diferents llengües de les que parlen els europeus. I havia arribat el moment de posar al servei de Catalunya aquest modest bagatge. Internacionalitzar la nostra realitat i la nostra aposta de futur és bàsic en aquests moments. Cal obrir les finestres de la veritat i que la llum expulsi definitivament les tenebres de les falsedats i tergiversacions que sobre nosaltres, el nostre país, la nostra llengua i les nostres cultura i història han estat escampant els qui de la hipocresia n’han fet un estil de viure. Per això, sóc a Help Catalonia!
Sóc més de considerar herois del 1714 els generals Villarroel i Moragues que no pas en Rafael de Casanovas, entre d’altres coses perquè m’agrada estar a primera línia del front quan hi ha alguna cosa que cal defensar fins als darrers extrems. Aquesta vegada, però, al front hi som tots: a les urnes decidirem el nostre futur i, després de les urnes, mirarem el passat amb orgull i apassionament i conferirem al nostre futur uns adjectius que encara no s’han inventat; de tant meravelloses que seran les coses.
Com deia el rei Jaume I : “Virtus unita fortior”.
Visca la nostra estimada Catalunya Lliure!
Xavier Cassanyes i Edo
Compositor apassionat i amb passió per la Ciència
