Us reprodueixo l’article aparegut al número 1408 del setmanari El Temps el 7 de juny de 2011
Al llarg dels darrers segles l’agricultura ha evolucionat extraordinàriament. Ha estat un procés llarg i constant però, que també ha viscut períodes de gran intensitat, com durant la revolució agrícola britànica del segle XVIII o l’anomenada revolució verda dels anys 40, 50 i 60. I ara, davant de reptes tan enormes com l’augment de la població mundial, el canvi d’hàbits alimentaris, el canvi climàtic o l’increment del preu de l’energia, l’agricultura es troba, de nou, en un altre moment crucial de la seva història.
A Catalunya, com en el conjunt de la Unió Europea, aquests reptes s’afronten en bona mesura a través de la Política Agrària Comuna (PAC)que, durant anys, ha contribuït a incrementar la productivitat del sector amb l’objectiu de garantir un nivell de vida equitatiu per als agricultors europeus, estabilitzar els mercats, garantir la seguretat dels proveïments i assegurar al consumidor subministraments a preus raonables.
I és justament en aquests moments quan les institucions europees -Consell, Comissió Europea i Parlament Europeu- estan abordant la reforma de la PAC. Es tracta d’un procés complex que, segons el calendari previst, haurà de finalitzar abans del 2013, i que hauria de servir per continuar i aprofundir el treball realitzat fins ara i, en particular, per assegurar la viabilitat de l’agricultura europea.
Per assolir aquest objectiu caldrà que la PAC compti amb un pressupost fort i un funcionament que es correspongui a les noves circumstàncies del sector agroalimentaricom sónla volatilitat del preu dels aliments, la situació cada cop més marginal dels agricultors dins la cadena alimentària enfront les grans cadenes de distribució, el desequilibri en les exigències mediambientals i socials davant de tercers països o l’enorme dependència energètica que tenen elssistemes agraris actuals.
Certament els reptes de l’agricultura en general i de la reforma de la PAC en concret són d’una gran envergadura i d’una enorme complexitat. Però també és cert que hi ha molt més en joc que la supervivència d’un sector productiu i que caldrà estar a l’altura que el moment exigeix. Perquè garantir el futur de l’agricultura és garantir la sobirania alimentària. És garantir la qualitat i la seguretat de l’alimentació de les persones i és, cada cop més, garantir l’equilibri territorial i la conservació del medi ambient. És, en definitiva, treballar per garantir el futur de la nostra societat.
