El Govern del Principat de Catalunya es troba en el moment actual duent a terme el procés constituent de formació de la República Catalana. Després de segles de persecució dels trets culturals i lingüístics del poble català, per part de l’Estat espanyol, després que hagi estat impossible un encaix digne a l’Espanya unitària que només és capaç de mirar-se el propi melic. Després d’un espoli continuat per part dels successius governs de l’Estat espanyol, el poble català ha decidit iniciar aquest procés de desconnexió d’un estat que sempre l’ha menyspreat i crear un estat nou que es governarà com a república. És un procés que el poble ha reclamat a partir de manifestacions multitudinàries i milionàries de participació i a través d’unes eleccions que han atorgat la majoria absoluta als partits que volen dur a terme el procés independentista republicà.
Fa 143 anys, que Valentí Almirall (militant del Partit Republicà Democràtic Federal que dirigí El Federalista, participà en la preparació dels fets de la Revolució de 1868 i fou un element important en el pacte de Tortosa el 18 de maig de 1869 que signaren representants d’entitats republicanes del Principat, del País Valencià, de les Illes Balears i d’Aragó) va escriure a El Estado Catalán un article que s’ha reproduït en dues parts al diari Ara, el 21 i el 28 de febrer a l’apartat “Peces històriques triades per Josep Maria Casasús”. D’aquest article, escrit en castellà, i que feia una semblança dels governs espanyols com si representassin el Quixot de Miguel de Cervantes, que només veien visions i somniaven aventures que els donassin fama, i el poble espanyol, que patia la realitat, que rebien per totes parts, a causa dels mals governants que es dedicaven a aventures quixotesques. Aquest és un fragment del seu article: “…no vieron que eran simplemente conquistadores; pero que no llevaban con ellos una idea siquiera, que su afán era dominar, no civilizar; que extendían la tiranía y no la justicia, y que su obra no podía ser sólida porque se basaba en la iniquidad; pero ésta satisfacía el orgullo de los magnates, y hubo rey que pudo soñar en la monarquía universal. Todo se derrumbó, y de aquella inmensa monarquía queda la base primitiva, pero desmembrada, empobrecida y devastada; sólo quedan recuerdos de odio; ni una idea, ni un hecho que pueda considerarse glorioso desde el punto de vista moderno.”
Almirall escriví aquest article durant el govern de la I República Espanyola, i es nota que pensa que els governs centralistes espanyols no són la solució del que necessita i desitja el poble, sinó que aquesta es pot trobar en la República Democràtica Federal. En un fragment en què pretén endevinar el que hauria de passar, diu: “Si los hechos pasados pueden servir para augurar el porvenir, no puede ponerse en duda de que todos los gobiernos unitarios en España seguirán la conducta y las tradiciones de sus antepasados y que seguirán el sistema de guerras y conquistas siempre que se sientan bastante fuertes para ello. Esto nos conduce a creer que para entrar de lleno en la civilización, para atender antes que a la supuesta gloria de las armas, al bienestar de todos los españoles, hay que romper con las tradiciones del pasado, y esto sólo puede obtenerse de una manera completa cambiando radicalmente la organización del país, de manera que dejó de existir el gobierno unitario. Ésta es otra de las ventajas que ha de procurar a España la república democrática federal.”
Aquesta Espanya unitarista és la que ha continuat governant i maltractant els pobles que havia conquerit, sense admetre les llengües i les cultures diferents a la castellana. Una Espanya que no ha volgut adaptar la seva organització a la realitat de les nacions que la formaven, un Estat espanyol que ha volgut esborrar la realitat, que no ha volgut reconèixer que era un Estat plurinacional, que ha volgut viure dins la ficció quixotesca i que ha volgut ignorar la realitat dels pobles que el formaven. D’aquí que no havent estat capaç de formar una República Federal, ara ha d’assistir a la formació de la República Catalana.
