De governants a empresaris cooperativistas

De governants a empresaris cooperativistes .
Només hi ha una opció per sortir d’aquest pou que els governs , induïts pes els interessos dels especuladors capitalistes , i per el gran poder de la banca , han caigut , arrossegant a tota la societat , fins al punt de que si la cosa no es encarrilada amb fermesa , pot provocar greus conflictes de convivència , perquè lo mes perillós per la estabilitat cívica , es que el “poble demani pa “; si arribem a aquesta circumstancia mes agreujada , algú tindrà d’intentar posar ordre .
Crec que ara es el moment en que s’ha de posar fil a l’agulla , i donar suport al govern , perquè sigui valent , i prengui consciència de la realitat , i que es l’únic estament públic i polític , que te els mitjans per posar ordre , que jo crec que amb tres anys seria suficient ..
Tothom que el seu sou , surt dels pressupostos de l’estat , es de suposar que ja te un roc a la faixa , per poder suportar un mínim de sacrifici, si l’estat li reté la quantitat que sobrepassi dels dos mil euros al mes ; quan dic “tots”, em refereixo des del President del Govern, fins a l’últim funcionari que sobrepassi els dos mil euros al mes .
Tots els diners retinguts ,han ser reconeguts i garantits com a paper d’Estat , o accions del banc d’Espanya , amb uns rèdits a convenir per part dels tècnics , a fi de que ningú en surti perjudicat en cap moment , i un cop transcorregut els tres anys , poder recuperar els diners , en cas d’interessar.
A partir del primer moment de retenir els primers diners , posar en solfa la creació i ajuts a empreses per la investigació , i empreses per el desenvolupament energètic i noves tecnologies , en favor del transport públic, tan el ferroviari , com de línies urbanes , amb troleibusos ; a fi de suprimir una bona part dels us del vehicle privat.
L’estat s’ha de convertir en una cooperativa , en que tots han de col-laborar i controlar al que te al costat , a fi de que no s’escapi el gat per el forat “gatiner” , i tothom a pagar els impostos , que de ben segur que ningú deixaria de fer-ho , perquè de ben segur que l’atur quedaria reduït a mínims .
No es poden donar mes ajuts a empreses que constantment estan amenaçant en marxar del país , perquè aquí no fan comptes ; si volen que marxin , perquè de cotxes en sobren , el que falten son vagons i maquines de tren , metros i troleibusos , i es el que tenim de procurar produir al nostre país , i ha ser possible , exportar allà on faci falta .
Augmentar els impostos , i donar peu a l’evasió de capitals , es perjudicar als mes febles , i acabar d’escanyar als que encara en aquests moments tenen una mica d’alè per lluitar; però quan aquests ja no puguin respirar , arribarem allà no s’ha d’arribar , que és a que el poble demani pa.
Els bancs i caixes , com empreses privades , no poden ser la nostre sangonera , han d’assumir els seus riscos , i els diners dels ciutadans , ara mes que mai , han de servir per ajudar a aixecar aquest país , i procurar crear les bases , perquè mai mes es torni a repetir el que en aquests moments el nostre país esta patint, per culpa de l’especulacio incontrolada.
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 8-X-2009 T/. 972640762