S’anuncia en un informe presentat a Brussel·les de la voluntat de liquidar les representacions comercials de les autonomies i recentralitzar les tasques a les ambaixades. Un cop més, passarem del cafè per a tothom al cafè per a ningú. Amb l’excusa de l’eficiència, es liquiden els serveis dels territoris més exportadors, com Euskadi, Catalunya, València o Andalusia. És un pas suïcida pel conjunt d’Espanya. I més quan es té constància de que les faraòniques ambaixades espanyoles viuen, en termes generals, ancorades en una diplomàcia del segle XIX. Molt lluny de l’única funció que dóna sentit a aquests tinglados en ple segle XXI: l’activitat econòmica. Les poques ambaixades que excel·leixen en aquest objectiu, ho fan al servei de grans grups empresarials; especialment dels oligopolis de serveis que aspiren a concessions. Mai es preocupen pel teixit de pimes, què dóna ocupació al 80% dels treballadors. Aquesta realitat es referma per l’actuació diària del Govern d’Espanya i de la monarquia, que bàsicament es mouen per aconseguir mercats per als grans grups. Veurem si les patronals de la petita i mitjana empresa catalana reaccionen davant el risc d’extinció d’un servei internacional com el d’ACC1Ó –abans Copca–. Saben que ha estat clau per a la seva obertura al món.
Segon botó. Quan escric l’article es parla d’una possible i immediata privatització dels organismes del transport AENA i AVE. El PP va frenar un tímid intent de singularitzar la privatització per cada infraestructura. Ara, la privatització en un sol paquet d’ambdós àmbits només significarà perpetuar en mans privades la condemna de les infraestructures catalanes rendibles per compensar els aeroports i trams d’AVE ruïnosos de la resta de l’Estat. Provocant així que, amb el control d’un mercat captiu de viatgers com el català, es propiciï més la decadència catalana, que al final serà l’espanyola. Però què importa: “Antes hundida, que desvertebrada”.
Tercer botó. Ara que ja s’ha culminat la fumigació del sistema de caixes perifèric imposant el mètode de la fusió pel qual dues ruïnes juntes han constituït una ruïna major. O una ruïna grossa s’ha menjat edificis petits, però solvents. Ara que ja hi ha un mapa recentralitzat bancari, ara, es trauran de la màniga el banc tòxic per netejar la merda immobiliària que han adquirit els bancs beneficiaris de les fusions. I, atenció! Per salvar el poder polític de l’oligarquia madrilenyo-pepera, a Bankia. Per dir-ho clar: per salvar el cul i la vara de comandament a Rodrigo Rato.
Amb tot això, encara volen que els mercats responguin positivament a les polítiques espanyoles. http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/05/de_dret_a_l_abisme_30473.php
