Ara fa uns 10 mesos que als treballadors de la multinacional belga UCB Pharma SA a Molins de Rei ens van anunciar la compra d’una altra multinacional alemana: Schwarz Pharma, també farmacèutica, amb productes antics i decadents, excessivament burocratitzada, amb una facturació aproximada de la meitat d’UCB i registrant pèrdues els darrers exercicis.
Quina creieu és la situació 10 mesos después? Sorpresa!! Después de vagues i jornades de pressió finalment els treballadors d’UCB a Molins hem aconseguit un acord satisfactori d’acomiadament. Sí, UCB continuarà sent UCB però a Madrid, gestionada per la gent del que actualment és Schwarz.
Raons d’aquesta ‘extranya’ decisió? Oficialment: res. Extraoficialment: situar-se més a prop del govern i del ministeri i també evitar la dificultat que el català suposa pels treballadors residents a Espanya. Sense comentaris.
Durant aquest període també hem tingut notícies de Pfizer, que també ha seguit el mateix camí deixant Barcelona per situar-se a Madrid. I avui també ens hem despertat amb la notícia, ja vox-populi, que una altra gran multinacional farmacèutica, Merck, també abandona Barcelona i Catalunya per localitzar-se al país vehí més o menys pels mateix motius abans esmentats.
Quina serà la pròxima? Sanofi-Aventis? Bayer? Almirall donarà la gran sorpresa? I tot això davant el beneplàcit del govern espanyol de la Generalitat (tampoc n’esperàvem més). Tot i l’astorament i sorpresa del secretari d’indústria Antonio Soy. (una mica tard no?)
En un moment on hem de triar entre continuar sent punters a Europa i al món, apostant per una canvi de model productiu a favor d’una indústria amb més valor afegit tot abandonant el model tradicional de baix valor afegit amb escassa aportació tecnològica i d’I+D i mà d’obra barata, resulta que des de Madrid se’ns enduen un sector de primer ordre en valor afegit i I+D com és el químic-farmacèutic.
El més preocupant no és el present, amb pèrdues de llocs de treball i d’empreses de primer nivell amb tot la riquesa que aporten al nostre país, lo que més ens ha de preocupar és el futur, ja que una Catalunya estancada en l’antic model productiu és igual a una Catalunya pobra i decadent.
Què ofereix Madrid-Espanya a aquestes grans empreses que no dubten a abandonar Catalunya amb tots els costos que això també els suposa? Quin és el paper de l’actual govern català en aquestes deslocalitzacións? (En el nostre cas no ha mostrat el més mínim interés) Quin és o ha estat el paper dels dos darrers ministres d’indústria (Clos-Montilla, us sonen?)? Después del sector químic-famacèutic quina serà la pròxima indústria en abandonar Catalunya? Massa preguntes amb respostes en clau espanyola.
Suposo és el que passa quan tens un partit espanyol governant a Catalunya, és igual si una empresa està a Madrid o a Barcelona, a nivell català seria com si una empresa deixés Barcelona per anar a Sabadell. O actuem ja, o els nostres fills universitaris i ben formats hauran d’emigrar a Madrid (Espanya) per trobar un lloc de treball adequat al seu nivell de formació. Qui avisa no és…
Gerard Ollé Martí
Aramunt (Pallars Jussà)
