En la propera legislatura la dreta espanyola guanyarà les eleccions i, molt possiblement, per majoria absoluta, la qual cosa pot dificultar les posicions de la dreta econòmica catalana i dels sectors del PP que preferirien només una majoria quasi absoluta amb què justificar una entesa amb els nacionalistes canaris i Duran i Lleida. Voluntat d’anada, però també de tornada, com es fa palès en la poca bel·ligerància de CiU davant dels fets polítics de Badalona i Castelldefels i la catifa vermella desplegada pel comte de Godó al candidat Rajoy.
Però la victòria del PP serà aclaparadora i els falcons del PP, atrinxerats durant vuit anys a la FAES d’Aznar, exigiran, si més no en els primers anys de legislatura, l’aplicació del programa de màxims, del qual el principal punt rau a recentralitzar l’Estat amb la recuperació de competències. En definitiva, un escenari de renovada agressió i, en conseqüència, increment de tensió democràtica amb Espanya. Inevitable!
Al nacionalisme català de tradició autonomista, doncs, només li quedarà la submissió estèril o l’acceptació del conflicte amb l’administració espanyola donant suport en el Parlament de Catalunya a un acord per al Concert Econòmic (recaptació, gestió i liquidació dels impostos i concertació d’una quota ulterior). Dos esculls a superar per part d’Esquerra: primer, aconseguir que CiU (només en trànsit cap al sobiranisme) no se’ns desinfli una altra vegada, accepti posar a consulta popular la proposta de Concert i no opti pels interessos de classe per acabar pactant amb el PP el miratge d’un “pacte fiscal”. Segon escull: superar les reiterades resistències del PSC a reconèixer l’espoli fiscal i supeditar-se al PSOE.
Si el catalanisme polític està a l’altura del moment històric i planteja l’embat a l’Estat amb el Concert econòmic, i atenent al fet de la lliçó apresa dels errors comesos per part del catalanisme quant al procés estatutari, l’escenari serà d’enorme transcendència, perquè el xoc de trens serà inevitable.
Els republicans i els independentistes hem estat en molt bona part els forjadors de l’increment de la consciència sobiranista. Dit en altres paraules, gràcies a ERC la fruita comença a estar prou madura per fer un pas endavant, per la qual cosa és imprescindible que, en la propera “batalla espanyola” pel Concert, els republicans siguem forts a Madrid.
De fet, som imprescindibles perquè ningú no caigui altra vegada en la temptació de recular.
