De catalans cretins mal educats

Comprenc que la carn és feble i la temptació poderosa, però sisplau, deixeu el meu Duran Lleida com està. Per patriotisme no me’l toqueu, i menys ara, en aquest moment de la nostra història que tants catalans consideren clau. Tingueu seny, doncs, i no me’l feu plegar. Ja vaig dir en un article anterior per què aquest paràsit és el meu ídol des de la meva tendra infantesa, i per què un dia li haurem d’alçar un monument a cada poble com a heroi del nostre alliberament nacional. Ja vaig dir que en Duran és l’home a seguir, el guru en l’anomenat procés sobiranista, i ara l’enquesta de El Periódico sortosament ho confirma, fins al punt que el paper del senyor Junqueras en l’alça espectacular d’Esquerra es demostra secundari al costat de l’autèntic líder a l’ombra del partit: el gran Duran. Insisteixo: no ho espatlleu. En fi, bromes a banda, val a dir que a mi Esquerra em rellisca més que el sabó i que no crec en absolut que tinguem “la independència a tocar”, tal com sento dir alegrement. De fet, l’únic que crec tenir a tocar són els pebrots que em toquen els imbècils que diuen que tenim la independència a tocar. Però gent d’Esquerra, si tan convençuda està la majoria catalana d’aquest tocament amb què tant observo que curiosament trempen abans que hagin tocat res, deixeu que el vostre admirable líder Duran continuï d’infiltrat a CiU. Demaneu als catalans que li paguin les putes una temporadeta més, que després de quaranta anys de fer-ho ja no ve d’aquí, coi. Au, vinga, un últim esforç patriòtic.
 
Dit això, no us animeu gaire. Trobo depriment la quantitat brutal de lectures que va generar el meu anterior article. Lamentable. Quin fracàs de país. Això, però, no significa que em sorprengués gens. De fet, era previsible. Aquest desgraciat poble, desgraciadament sempre és previsible. Deixant de banda la minoria de lectors, persones respectables i amb dos dits de front interessades a llegir Camp Nou: concert per la idiotesa simplementper confirmar el que ja pensen i no sentir-se boges ni pàries pensant el que pensen, la gran majoria restant, hipòcrites prementals com són ho van fer escandalitzats pel títol de l’article. Però fixa’t, perquè vegeu que sóc conciliador, us diré que hi ha aspectes del concert que em semblen bé. El “concert per la llibertat” serà tan “integrador i per la diversitat” (organització dixit) que fins i tot diré a la meva veïna de 90 anys que s’animi a anar-hi per la llibertat del seu canari, a veure si cola i el bitxo desapareix i deixa de despertar-me cada dia refilant a les sis i tres minuts del matí, el malparit. En fi. Només un poble idiota pot entusiasmar-se per un concert que ja d’entrada es presenta amb un lema idiota. Només un poble així es pot escandalitzar per una opinió lògica i natural sobre una evidència. Només a un poble com el català se li pot fer empassar surrealisme per realitat.
 
I parlant de nivell de P3, em ve al cap que l’altre dia, en el programa Els Matins, del Club Super 3… vull dir de TV3, van preguntar a l’espectador si trobava de “mala educació xiular els borbons”. Ostres, jo que em pensava que el que era de mala educació i una indelicadesa imperdonable era no xiular-los; jo que em pensava que encara de més mala educació que no xiular-los era fer aquesta estúpida pregunta com si ens hagués d’interessar una merda el rei del veí, més que res tenint en compte que diem que ens en volem alliberar. Curiós, aquest poble. Ep, per bé que encara de més mala educació que fer aquesta pregunta és dedicar-se a xiular els reis espanyols en la covardia de l’anonimat i com a activitat substitutòria de l’activitat independentista eficaç que convindria —però naturalment menys mal educat, pel que suposa d’insult a la intel·ligència, que el bonic i simpàtic “concert per la llibertat”… vés a saber si de Palestina, del Sahara, del poble Kurd o qui sap si també del canari de la veïna dels entusiastes del concert llibertari, no voldria decebre i deixar d’escandalitzar cap dels meus bonrotllistes lectors escandalitzats. Ui, els hauríeu de veure. Estan que s’enfilen per les parets perquè es veu que amb la meva opinió no respecto l’esforç de la gent que organitza el concert. Vaja. Em sap greu, perquè a mi m’agrada fer feliç la gent. Mira, perquè vegin altre cop el meu esperit conciliador els dono idees, i ara que ve el temps els proposo que organitzin el concert tot collint maduixes al Maresme a ple sol amb samarreta tèrmica i jersei de coll d’ànec, així el mèrit de l’esforç organitzatiu serà encara superior i els haurem d’aplaudir a cor què vols, admirats per la titànica absurditat de la tasca organitzativa de l’esforçat i inútil concert. Ai senyor.
 
Ricard Biel