- Publicitat -
Aquests dies amb motiu de l'abdicació de Joan Carles I, tot són xerrameques del que pot passar i alguns fan volar coloms, ja que hi veuen la solució al problema d'Espanya, que segons ells, és Catalunya. Vivim en un país ple de somiatruites i passerells. L'abdicació del rei, molts han dit que donava pas a la modernització i a una altra forma de veure els temps actuals, ja que ens han fet creure pel dret i pel revés que el príncep Felip ha sigut educat i preparat per a governar l'Espanya actual i del futur. Renoi, quina veritat! Durant els 39 anys del regnat del seu pare veiem que après bé la lliçó, i potser és l'única, doncs les primeres paraules pronunciades com a futur rei, han sigut les mateixes que sempre hem escoltat durant tots aquests anys: “Espanya és una nació i una comunitat indivisible i diversa” O sigui, res de nou i més del mateix. No calien tants escarafalls i tant enrenou, només per canviar de persona i que tot segueixi igual com fins ara.
Pensant d'on venim, de 300 anys de regnats borbònics amb intervals d'ocupació napoleònica, dues regències, dues repúbliques i dues dictadures, m'agradaria saber perquè els predicadors de la solució als nostres problemes, ens volen enredar com sempre, volent fer-nos creure que aquest borbó de “torn” que ens volen imposar, ens farà deixar la nostra lluita per la independència en un calaix, tancada amb clau i forrellat i oblidada per sempre.
El primer borbó, Felip V, abolint les nostres institucions i llibertats va ser el nostre màxim botxí. Ens va imposar el Decret de Nova Planta absolutista, que avui encara ens té esclavitzats, encara que els actuals governants diguin que no és veritat. Una etapa que ja va començar al segle XV amb el vot favorable a Ferran d'Antequera, amb la conducta reprovable dels nostres avantpassats que tenint un legítim príncep, Jaume d'Urgell, van tenir com sempre una decisió vacil·lant, permetent l'entronització d'una dinastia castellana a Catalunya.
Durant el regnat de Ferran VI assolida la integració dels costums de Castella, totes les lleis i tots els decrets ja vénen des de Madrid. Es canvien institucions intocables com el Consolat de Mar. Políticament, Barcelona ja no és, amb tots els càrrecs nomenats pel rei, cap i casal de Catalunya. Després, tots els borbons per una cosa o altra sempre ens han amargat la vida.
¿Si molts fets que van succeir en temps de tots els borbons, veiem com actualment es tornen a repetir, com podem confiar que el borbó que d'aquí a uns dies l'anomenaran rei perquè “toca”, ens ho solucioni tot?
No han entès res! Volem desfer-nos del jou borbònic i d'Espanya, per fer les coses segons el nostre tarannà i costums. Ens equivocarem o no, però mentre entrem en discussions, rebem greuges contínuament i esperem fins al cansament sentències del Tribunal Constitucional, haurem perdut un temps preciós per a poder tirar el nostre país endavant.
Hi ha gent que encara vol retre homenatge a la dinastia borbònica. Són uns aduladors o uns il·lusos. Ho demostra un fet d'aquesta mateixa setmana. El nostre President d'entrada ens va fer saber que no podia assistir a la coronació del futur rei, ja que tenia un viatge acordat des de fa mesos als Estats Units, i que no assistiria en aquest acte. Ara, diu que hi assistirà. Malament!
A una cerimònia que a nosaltres ni ens fa fred ni calor, crec que no hem d'assistir-hi.
A la coronació d'un rei imposat i que regnarà perquè “toca” (com al joc de l'oca), el nostre President no hi ha d'anar.
A un acte on assignen al personatge coronat el màxim poder, i que aquest personatge passa de les nostres aspiracions de fer una consulta, i no vol saber el què pensen els catalans, no es mereix la nostra presència.
A la posada en escena d'un rei posat a “dit” que només vol el nostre vassallatge, seguint les normes i costums dels seus avantpassats, no es mereix la nostra aprovació.
A la “parafernàlia” d'una coronació d'un personatge que a casa nostra molta gent rebutja i alguns ajuntaments catalans, com Girona, Cervera, Montblanc i Balaguer no volen que faci servir els títols nobiliaris rebuts des de fa segles, i que porta el nom de les seves ciutats, vés tu!, perquè el nostre President ha d'anar-hi a rendir acatament.
Ens diuen que Artur Mas, escurçarà el seu viatge i justifica la seva presència a la coronació dient: Catalunya amb aquesta decisió demostra “respecte institucional amb el nou rei d'Espanya i un bon veïnatge”.
Senyor President només dues preguntes. Abans d'escurçar el viatge, quan va dir que no assistiria a la comèdia que es representarà a Madrid el dia 19, no tenia “aquest respecte cap al nou rei” i volia “un bon veïnatge”? Ara, de cop i volta sent respecte i vol bons veïns? A què es deu aquest canvi?
Ja sap, “el respecte institucional” que ha demostrat el rei sortint i el que demostrarà el rei entrant, envers Catalunya. Un respecte que en tota la nostra història se l'han passat per l'arc de triomf. I pel “bon veïnatge” no cal que viatgi a Madrid, perquè tots sabem de quin peu calcen, i independentment de la seva assistència o no, els insults i els greuges contra Catalunya seguiran arribant, d'aquest bon veïnatge que vostè vol ser garant.
A més, quina hipocresia, CiU diu que s'abstindrà en la votació de la llei d'abdicació del rei Joan Carles, la qual donarà pas a la proclamació del nou rei, i a canvi anirà el nostre President a fer el paperot. Això no és ser educat i diplomàtic; això en dic, fer el “préssec”
Des de fa segles els borbons juguen al joc de l'oca. Però així com en el joc que juguem els pobres mortals, anem a la casella de tant en tant per a tornar jugar, ells, els borbons, tenen aquesta casella abonada per a tota la vida i sempre els hi toca tornar a jugar. “De borbó a borbó i regno perquè em toca”
Publicitat
