De 18 mesos a 18 dies

Un dels aspectes, al meu parer, menys clars de l’itinerari posterior al 27-S és el termini de 18 mesos fixat per fer efectiva la desconnexió d’Espanya. A mi sempre m’ha semblat clar que el devessall de mesures repressives que anirà desencadenant la metròpoli farà del tot insostenible la situació. Una vegada desencadenat el procés caldrà començar a desobeir sistemàticament i això requerirà d'immediat una declaració d’independència amb la seva llei de transitorietat jurídica i les seves disposicions d'urgència per assegurar el control del territori per part del nou estat naixent. La decisió exprés del Partit Popular de modificar a mata-degolla la llei del Tribunal Constitucional a fi de multar i/o inhabilitar els càrrecs i funcionaris que ignorin les seves prohibicions fa més clara encara la situació que ens trobarem després de la gran victòria independentista de d’aquí menys d’un mes. Així, doncs, sempre amatents a desemboirar el camí, els espanyols ens empenyen una vegada més a cremar les naus. Allò que, des dels acords de full de ruta del març entre Convergència i Esquerra, es volia fer durar 18 mesos, en realitat, només podrà durar 18 dies.