Davant d’aquest estudi sobre l’espoli que patim en temes de pensions, m’agradaria que CONC i l’UGT de Catalunya m’expliquessin perquè diuen sí a la retallada de les pensions dels catalans? Perquè tenim que pagar el cost de pertànyer a un Estat que ens roba dia a dia? Perquè aquests sindicats fan submissió a les direccions espanyoles que no pensen amb els ciutadans de Catalunya.
Conclusions al dèficit fiscal del sistema de Seguretat Social català amb l’Administració central.
En l’àmbit de la Seguretat Social, Catalunya també pateix un dèficit fiscal amb l’Estat. Tot i que de menor magnitud que el
dèficit fiscal global no és menyspreable, es dóna al llarg de tot el període analitzat (2004-2007) i es situa l’any 2007 en 3.644
milions d’euros, el que suposa l’1,85% del PIB de Catalunya, i el 14,7% dels ingressos aportats.
En aquest estudi de la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes s’ha aprofundit en les causes d’aquest dèficit mitjançant una
descomposició factorial que mostra que Catalunya genera més ingressos a la Seguretat Social que la resta de l’Estat per la
seva molt superior taxa d’ocupació i per la seva major cotització mitjana. En canvi, pel que fa a les despeses, i per tant, en
el nivell de les pensions, queda palès que Catalunya rep menys despesa que la resta de l’Estat. A part del fet que la major
ocupació a Catalunya genera menys pes de la despesa en relació al PIB, hi ha altres raons que rauen estrictament a la
banda de la despesa. En primer lloc, la major immigració a Catalunya respecte a la resta de l’Estat implica una menor taxa de
dependència demogràfica en la actualitat i, possiblement en el futur. En segon lloc, la taxa de reemplaçament –la ràtio entre
pensió i productivitat mitjana– és menor a la de la resta de l’Estat, a causa dels mecanismes redistributius inclosos a la política
de pensions. Finalment, l’únic factor que dóna lloc a major depesa a Catalunya és la major taxa de cobertura –relació entre el
nombre de pensions i la població major de 65 anys– que reflecteix la major participació laboral històrica a Catalunya.
En resum, els factors esmentats donen com a resultat uns majors ingressos (aportacions) i una menor despesa en pensions
a Catalunya respecte a la resta de l’Estat. Clarament, la causa més important es la major taxa de ocupació catalana. Però, a
més, el fet que la pensió mitjana no reflecteixi la major productivitat de l’economia catalana, a causa de la política redistributiva,
fa que les despeses siguin inferiors a les que s’obtindrien amb un sistema propi de seguretat
social.
El nostre sistema de pensions és un sistema de repartiment que implica que la Seguretat Social utilitza les cotitzacions que
recapta en cada moment per fer front a les pensions que ha de pagar en cada moment. D’aquesta manera, les cotitzacions
que paguen aquells que contribueixen a la Seguretat Social, ja siguin treballadors o empresaris, serveixen per a cobrir les
necessitats de pensions d’aquells que les perceben en el mateix moment. Per aquesta raó, la transició d’un sistema centralitzat
espanyol de Seguretat Social a un sistema propi català de Seguretat Social no comporta més costos que aquells puntuals
que es derivin de la negociació de transferència com en qualsevol altra competència. Les pensions es garanteixen igualment
donat que la seva naturalesa és de repartiment immediat en el temps, i no pas de capitalització com en altres Estats.
Tanmateix, és important posar de manifest que així com un sistema de seguretat social català podria garantir-se des del primer
moment per la seva naturalesa de repartiment, el valor mitjà de la pensió a Catalunya podria ésser significativament superior a
l’actual si hom té en compte les dades aportades per aquest estudi. En aquest sentit, per exemple, per a l’any 2007, la pensió
mitjana en un Sistema de Seguretat Social propi hagués pogut augmentar en 174,73 euros mensuals i 2.446,26 euros anuals.
D’una pensió mitjana anual de 9.856,84 euros es passaria a una pensió mitjana de 12.303,2 euros. Alternativament, aquests
ingressos addicionals es podrien haver destinat a dotar un fons de reserva propi per garantir la sostenibilitat a llarg termini del
sistema. En aquestes circumstàncies, únicament per als anys 2004 a 2007, el Fons de Reserva a Catalunya hagués pogut
ascendir fins als 13.097,20 milions d’euros.
