A Màlaga s’han irritat perquè una botiga ha posat un rètol en català. L’empresa ha retirat el cartell, ha demanat disculpes i ha dit que no volia ofendre ningú. Ha semblat que havia comès una malifeta. L’escrit deia “Descomptes fins al 50%. Les rebaixes més refrescants”. El Diario Sur s’ha demanat al titular “¿Qué hace un anuncio en catalán en plena calle de Larios? Ningú no ha quedat indiferent davant tal desbarat.
Com quedam? No és el català una de les llengües d’Espanya? O és que el català és d’un territori colonitzat i una llengua indígena no té dret a sortir de les seves pròpies fronteres? Per què s’escandalitzen els malaguenys quan veuen escrita una llengua germana? O és que no ho és, de germana? Què diu el Diario Sur quan en el carrer Larios, carrer transitat i comercial, apareix un rètol en anglès? I si el rètol és en alemany? I si és en francès? Segur que fins i tot admeten els rètols en àrab sense dir aquesta boca és meva. No és aquest precisament el comportament d’un territori colonial que no admet que des del territori colonitzat es passin de la ratlla, com és que treguin la seva llengua a passejar? Segur que és un comportament d’aquells que han après que la llengua catalana només es pot utilitzar en la intimitat, com va dir l’expresident José María Aznar.
El jurat dels premis de l’Exèrcit Espanyol ha decidit que les obres “Soldado nacional 1936” i “El regresso a casa; División Azul 1943” són aquelles que millor plasmen el coneixement i la divulgació de la vida militar. La primera es refereix a uns soldats que varen actuar amb el cop d’estat del dictador Franco i la segona tracta dels soldats que varen lluitar al costat de Hitler durant la 2a Guerra Mundial.
Aquesta notícia es comenta sola. Es valora l'exèrcit insurrecte i el que ajuda els nazis. Això ocorre quan es troba en el Govern un partit que no ha condemnat la revolta franquista. Això crec que no hauria oocrregut mai a Catalunya, o esper que no hagués pogut passar.
Ha estat notícia que els castellers del Riberal de la Catalunya del Nord varen participar l'altre dia en un aplec a Mallorca. Varen arribar en vaixell, en autobús i en cotxes, i quan se’n tornaven varen top1ar amb la policia espanyola, la Guàrdia Civil i la policia portuària, que els varen provocar i se’n varen riure pel fet de considerar-se catalans.
La policia espanyola els va dir que Catalunya no existia, que només existien Espanya i França, i els varen obligar a arrencar els adhesius amb el CAT que duen als cotxes, dient-los que estaven prohibits. Els catalans es varen negar a arrencar-los manifestant que els cotxes eren francesos i la policia espanyola no hi tenia jurisdicció. Però com que no els deixaven embarcar, varen haver de llevar-los. En haver embarcat es varen posar a cantar l’himne català Els segadors. Els policies varen pujar i els varen convidar a no provocar-los cantant aquell himne.
Des de quan cantar un himne, que avui correspon a una de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, pugui ser una manera de provocar la policia espanyola? No es pot dir que varen tenir un tractament de colonitzadors aquests policies? Per què els principals béns de Catalunya sempre indisposen molts d’espanyols? Es que troben que la gent de la colònia s’està excedint?
El secretari general de Vox i president de la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola, Santiago Abascal, en una entrevist a La Gaceta assegurava que la reunió entre Mas i Rajoy no s'havia de celebrar, perquè suposava una ofensa als espanyols, perquè rebia algú que estava incomplint les lleis, desobeint les sentències dels tribunals i provocant un greu mal a l'interès general d'Espanya. Segons Abascal, Rajoy no havia de parlar amb Mas. Manifestava que el president espanyol només havia de detenir, processar i empresonar Mas per haver atemptat contra l'article 155 de la Constitució espanyola.
Aquesta és la democràcia que preconitza Vox. Insta el president espanyol a actuar com s’actua d’una manera dictatorial o en un territori colonitzat. Aquest és el tracte que rebem els catalans des de molts i diferents sectors. Tots aquests sectors no saben o no volen veure que són aquests comportaments antidemocràtics amb el poble català els que han aconseguit que molta de gent, segurament la majoria, sigui independentista. És una qüestió d’intransigència i d’intolerància per parts de sectors que tenen molt de poder a l’Estat espanyol. Han donat un tracte de colònia a una terra que n’hi ha que diuen que no ha estat colonitzada, però sí que ha estat conquerida per la força de les armes. Si existeix la democràcia a Espanya, s'han de posar les coses al seu lloc, i els catalans del Principat han de decidir què volen ser, ara que ja són majors i volen emancipar-se. Espanya i tota la cohort ha d’actuar de manera democràtica davant el món que contempla aquests fets.
