D’allà on no n’hi ha no en raja

 
Molta gent volia dreta, doncs dreta per totes bandes. La majoria no es queixarà. Si sabien el que volien, ara tothom (i totdon) podran estar ben satisfets i satisfetes. N’hi ha que van com indiots ben estufats, no poden passar pel carrer. Estan tan contents com l’extrema dreta espanyola, que ja és dir. La dreta està ben disposada a alliçonar-nos. L’aprendrem, la lliçó? Si l’aprenem, haurà valgut la pena, però mentre no l’aprenguem, tindrem una democràcia ben minsa. Aprofitarà la dreta que les urnes els han atorgat, ratificat i consolidat en el poder? És clar que ho aprofitarà. I qui pagarà la factura? La classe mitjana i baixa. La classe que els ha votat. Això ho deia fa uns quants dies una persona culta i entesa en la matèria. Va pronunciar una frase un xic exagerada, però s’entén a la perfecció: “El PP governarà per a un 1% de la població, mentre que l’altre 99% l’haurà votat.” Qui ho vulgui entendre…
 
Encara no ha estat el PP, però sí ha estat la dreta, la dreta principatina de CiU, que governa i ha tingut majoria a les recents eleccions, la que s’ha sentit autoritzada pels vots rebuts a continuar fent retalls als més dèbils. Retallar el sou als funcionaris, augmentar la taxa de la benzina, el copagament farmacèutic, l’augment del preu del transport públic, les taxes universitàries, el cànon de l’aigua… tot són mesures que patiran els més dèbils, que són la majoria, i de gran part d’aquesta majoria han sortit els vots, que els han legitimat la seva actuació en el poder. O la de la gran majoria que ha posat a dalt del cim el PP a tot l’Estat. I el previsible futur president Rajoy, que ha amagat tan bé les seves cartes, farà també el mateix que ha anunciat el president català. Per què pens que farà el mateix… o pitjor? Perquè tots els partits han protestat els retalls del president Mas, però l’únic partit que els ha donat suport ha estat el PP, per tant, les coses no poden estar més clares.
 
ERC estava disposada a donar suport en els pressuposts a CiU, perquè aquesta coalició pogués quedar allunyada de la mala influència que suposa el Partit Popular, però amb l’anunci d’aquests retalls, serà impossible que ERC mantingui la seva oferta, i això suposarà que el partit en el poder quedarà en mans del PP català. Ja ho va ben dir la dirigent popular Sánchez Camacho, quan va afirmar que a Madrid el PP no necessitava per res el partit de Convergència i Unió, i que, en canvi, a Catalunya, CiU sí necessitava el PP. El Partit Popular, sense presses i sense pauses, va trepitjant cada dia més fort per la maltractada terra catalana del Principat. Ho tenen molt clar, no creuen en les enquestes que afirmen que quasi el 50% de catalans són independentistes. I les urnes els donen la raó.
 
Algun problema deu existir, perquè més d’un 40% manifesta que vol la independència d’Espanya, però després no vota partits independentistes. Serà que el gruix d’aquesta gent vota CiU? És clar, aquest partit sempre juga amb l’ambigüitat, però realment l’únic que fan els seus dirigents és procurar dur més peix al cove, i en realitat, no n’hi duen, però fan creure a molts que són independentistes, especialment els de Convergència, ja que els únics que manifesten clarament la veritat són els d’Unió.
 
El mapa del resultat de les eleccions del 20N indica com hauria de ser el mapa de les autonomies, el mapa confederal o els quatre estats que formen la península ibèrica: Portugal, Espanya, Euskal Herria i el Principat. Els dos darrers s’han guanyat a les darreres eleccions la categoria d’aspirants a Estat i els únics que se n’han sortit del cafè per a tots, aquell cafè que vol diluir les diferències i que vol que tots siguem una unitat sense varietat i que ho van aconseguint a Galícia, al País Valencià i a les Illes Balears.
 
Després de quasi 300 anys de domini espanyol, Espanya ha aconseguit alienar el pensament de massa gent al País Valencià i a les Illes Balears. Són una multitud que volen esser acceptats com a espanyols i ho proclamen a tots els vents, perquè tots som el que som, ja que ningú pot deixar de ser fill dels seus pares, però té la potestat de negar-ho i li ho poden fer creure i per això voten un partit que ens vol aniquilar, que vol que pensem que tenim uns altres pares, una altra família, uns altres avantpassats, una altra cultura, una altra història, una altra llengua… Llastimosament ho van aconseguint, però un dia o altre la veritat s’anirà imposant. No podran mantenir aquesta mentida eternament. Molta gent no podrà viure enganada per a sempre. Vos havia de parlar de les eleccions? És que d’allà on no n’hi ha… no en raja.