Edició 2314

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 25 de novembre del 2024
Edició 2314

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 25 de novembre del 2024

Cultura és el que queda després d’haver oblidat el que es va aprendre

|

- Publicitat -

            André Maurois que va viure durant els segles XIX i XX va encunyar aquesta frase amb la qual molts hi hem estat d'acord alguna vegada.Ara vos parlaré de d'unes quantes notícies que m'han arribat al mateix temps i que semblen una manipulació del concepte cultural, però que tenint en compte la frase, els catalans podem enorgullir-nos i els espanyols haurien de cercar on es troba el pòsit de tanta amargor.
           
            Aquí teniu la primera notícia: 224 biblioteques i 10 bibliobusos donen servei a 2.600.000 usuaris, corresponents a 242 municipis. Aquest és el principal instrument per al desenvolupament cultural, social i educatiu del poble català. Martí Pujol Casals és el vicepresident de la Diputació de Barcelona, i el màxim responsable del pla per remodelar i innovar el servei de biblioteques de Barcelona i  de Catalunya. Ens l'explica:

            Potenciam el servei de biblioteques, no perquè sigui el punt cultural del barri, sinó perquè a més d'anar allà a cercar llibres, s'hi facin altres activitats com xerrades, tallers i reunions veïnals de tot tipus. Són els llocs des d'on es dinamitza la vida cultural i social de la ciutat.”

Publicitat

            Una altra bona notícia. Filmin va inaugurar a principi de juny Filmin.cat, una plataforma que oferirà els films, documentaris i sèries doblades o subtitulades al català. Hi haurà un catàleg disponible de més de 1.200 produccions i l’empresa s’ha compromès a fer-lo créixer setmanalment amb novetats i films de fons d’arxiu. Aquesta iniciativa es va presentar a la Fàbrica Moritz, en un acte presidit pel conseller de Cultura, Santi Vila, i els fundadors de Filmin, Juan Carlos Tous i Jaume Ripoll. El Departament de Cultura hi va aportar 150.000 euros. El conseller va explicar que l’objectiu era garantir que el patrimoni cinematogràfic universal i el cinema que excel·leix arribàs als espectadors catalans en la llengua pròpia del país. ‘S’havia d’estimular i donar-hi suport perquè avui dia és confortable fer-ho en aquests formats i la tecnologia ho fa possible’, va dir.

            En aquesta línia, va considerar que l’Administració tenia el deure de corregir els desavantatges de formar part d’una nació petita i havia de fer costat als impulsors d’iniciatives com la de Filmin.cat.

            Juan Carlos Tous va  dir que Filmin volia posar a disposició dels consumidors el conjunt del catàleg de la plataforma de manera progressiva, sempre segons la disponibilitat de drets i traduccions al català. El propòsit era, segons Tous, de crear nous públics en un context en què els hàbits de consum han canviat. Així doncs, Filmin vol crear un repositori de cinema en català i contribuir a promoure nous talents que, altrament, no poden trobar un espai en el circuit convencional d’exhibició. Per què no en prenen nota els impulsors culturals de les Illes Balears?

            Aquesta és la contranotícia amb un poc de retard: La xiulada contra l’himne espanyol a la final de la Copa del Rei de futbol va desfermar un festival de catalanofòbia a Twitter amb centenars de piulades que de moment han quedat impunes. La tònica dominant va ser la d'etzibar “catalanes de mierda”, “putos catalanes” o “hijos de puta” no només al conjunt d’aficionats blaugranes que varen xiular l’himne, sinó apel·lant al conjunt de la ciutadania catalana. Entre les piulades que varen fer fortuna n'hi va havar una del golfista professional Gonzalo Fernández-Castaño, una de la Guàrdia Civil i una de la policia espanyola, que fins i tot incorpora un vídeo de la xiulada. La del golfista era la que deia que els catalans xiulaven l'himne espanyol una vegada l'any i que ell trepitjava l'estelada catalana cada dia perquè la utilitzava com a estora d'entrada a casa. Tant les piulades de la policia com de la guàrdia civil eren en el sentit positiu de recomanar l'estimació a l'himne i a la bandera espanyola.  De totes maneres, va quedar demostrat que falta molta estimació a la cultura per poder vèncer la catalanofòbia. Aquí teniu unes quantes piulades catalanòfobes: “Catalanes de mierda. Si no quereis ser españoles, porque no os vois de españa ? Toa la mierda a Francia”,  “Los hijos de p…. catalanes no quieren España pero juegan nuestras comprticiones . Si no serían muerda catalana. Bueno son mierda catalana”,  “putos catalanes de mierda pitando el ipno”, “Catalanes de mierda pitando el ipno!! Irse por hay!!”.En canvi la de la policia nacional: “Respeta nuestro #himno, respeta nuestra #bandera, no olvides la deportividad y la educación. Disfruta de @CopadelRey.@Alaves @FCBarcelona “, I la de la guàrdia civil: “ El #himno simboliza la unión de todos#Respétalo   No hacerlo es ofender gratuitamente a los que lo sienten con orgullo”

            Segons la definició del títol la catalanofòbia s'ha ensenyat i no s'ha oblidat. Per això s'ha convertit en part important de la cultura espanyola, fet que fa difícil la convivència entre aquestes dues nacions. Es veu que el fet que els catalans formin una nació o no s'ha ensenyat o ha estat una de les parts que s'ha oblidat. Això hauria de servir perquè des de Madrid canviassin els seus currículums. 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut