Aturau el carro. Posau-vos tranquils i tranquil•les, em referesc a violador de llengües, no de persones, ni de lleis, ni de cap altra cosa que se’ns pugui ocórrer. Cruyff s’ha de convertir en violador de la llengua catalana. Hem de permetre al seleccionador nacional de futbol que violi el català, perquè això voldrà dir que aquest es convertirà en la llengua de treball de la selecció, en la llengua vehicular tal i com pertoca a un país que té dret i vocació de decidir el seu destí, una nació que té dret i vocació de tenir una selecció nacional de futbol que es pugui enfrontar a qualsevol altra nació del món, encara que ara tengui els seus millors jugadors formant part de la selecció estatal espanyola. Aquests mateixos jugadors estarien orgullosos de defensar la selecció nacional i estatal catalana.
Johan Cruyff ha estat nomenat entrenador de la selecció catalana de futbol i pel fet que l’holandès no parla català s’ha encetat una polèmica de no gaire abast. Ben prest hem comprovat que molts de tertulians i articulistes catalans defensaven el fet que Cruyff no parlàs el català, argumentant que hi havia entrenadors de seleccions d’altres països que eren estrangers i tampoc no dominaven la llengua d’aquells països. L’argument principal era que valia més el prestigi i el saber de Cruyff que no la seva fidelitat a la llengua del país que li encomanava la seva selecció de futbol. Tothom té dret a usar l’argumentari que li véngui de gust, però Johan va aterrar a Barcelona fa 36 anys, el seu fill és català i ell es pot dir que també, ja que viu aquí. Per tant, no es pot argumentar allò de si l’entrenador “Luis Aragonés” entrenava la selecció nacional turca, sense conèixer el turc. No té res a veure un fet amb l’altre. Quan una persona s’apropa als 40 anys de viure en un territori i encara no parla la llengua, aquest fet es converteix en vergonyós.
El fet de voler que es converteixi en violador és perquè quan li varen demanar si parlaria el català, ara que seria entrenador de la selecció catalana, va manifestar que ell malparlava l’espanyol, l’anglès i l’alemany, que l’holandès no és que el parlàs massa bé, però que no volia violar el català. Tenia la contestació ben preparada, ben meditada, intel•ligentment escollida, perquè ja no li varen insistir més; per tant, li hem de donar permís perquè violi el català i el converteixi en la llengua vehicular de la selecció nacional catalana, perquè si segueix violant el castellà, només arribarà a entrenador de la selecció autonòmica regional catalana. Defens que havia meditat la resposta, perquè l’any passat es va negar a parlar en català en una entrevista de Catalunya Ràdio, al•legant que calia ser més internacional. Allà va expressar el seu pensament, el que ha fet que no hagi volgut mai passar per l’etapa de violador de la llengua catalana. El que hem de fer nosaltres, per tant, és agafar-lo de la paraula i explicar-li que Catalunya no és només una regió, ni és només una autonomia, que Catalunya és una nació, i que això significa que si parla la llengua nacional de Catalunya, que està entre el 2,5% de les 5.000 llengües parlades al món i que ocupa el lloc número 84 del rànquing, això el farà completament internacional.
