Avui es vota la nova direcció de l'Assemblea Nacional que ha de pilotar el moviment ciutadà en els mesos més decisius de confrontació amb l'Estat i de ruptura cap a la democràcia catalana. Els perfils dels candidats s'han publicat en diversos llocs. La candidatura Junts sembla que representa la continuïtat de l'equip anterior, al qual devem els grans èxits assolits fins ara, amb alguna errada, com ara la d'embolicar-se en el format de les llistes. Per això, per a mi, com a adherit a l'Assemblea, ja és una primera discriminació al seu favor. Una altra discriminació a l'hora de triar les persones de Junts és mirar la trajectòria i experiència anterior de cadascú en la direcció de moviments populars. Una altra pot ser la independència professional, el fet de tenir una professió que doni autonomia econòmica. Una altra és la necessitat d'incorporar en la direcció gent de família castellanoparlant que representi una mica el que està significant el moviment Súmate. I l'altra és veure en quines òrbites polítiques s'ha mogut cadascú en el seu passat. En aquest cas es troba gent que precisament ha trencat amb la seva organització per manca de coherència amb el dret a decidir. Són persones a valorar especialment. Òbviament, aquelles que es moguin en entorns de partits que des de fa temps són independentistes també cal valorar-les./
Però, sigui quin sigui el resultat d'avui, la tasca que els espera és ingent. Mobilitzar els votants sobiranistes en les municipals. Forçar que se superi la tebior d'alguns candidats a alcaldia que abans de les eleccions no es volen significar com a independentistes. Aconseguir, en el moment de la constitució dels ajuntaments, una mena de referèndum municipalista per la defensa del català i la immersió, pel dret a decidir i per la independència, i que es pugui votar en punts separats./
De cara al 27-S, cal mobilitzar els catalans a l'exterior i els ciutadans de les àrees metropolitanes amb programes clarament rupturistes socialment, desbordant per l'esquerra els que ara es volen presentar com a canvi a Espanya, quan són un simple recanvi. Com més aviat arribi el desencís metropolità per les possibilitats de canvi real a Espanya, més aviat el brancal del corrent reformista que s'ha desviat del llit sobiranista tornarà a mare. La pluralitat de llistes en les eleccions plebiscitàries –amb un parell de clarament esquerranes– és clau per passar el rasclet entre aquest espai social, l'únic on es pot créixer./
Si els resultats són favorables al sobiranisme, és obligat un govern de concentració a Catalunya per aplicar el full de ruta i promoure el procés constituent. En aquest marc de desconnexió es produiran les eleccions espanyoles. En aquest cas, no té gaire sentit anar a Madrid a negociar foteses. I una mica com l'SNP, es pot dir que votarem a favor d'allò que afavoreixi el conjunt dels ciutadans espanyols mentre estiguem oficialment a Espanya, però que les nostres iniciatives es limitaran a accelerar l'emancipació. Per això, si l'eix bàsic d'intervenció a Madrid és la desconnexió, aquí sí que tindria sentit una llista única, per garantir que no torni a haver-hi cap temptació d'entrar en el joc partidista dels beneficis a curt termini. De la mateixa manera que a Catalunya és bo que ERC i la CUP tinguin les mans lliures per assolir el màxim suport i per condicionar i donar suport al govern, a Madrid, no seria bo que, si la principal coalició del sobiranisme no ha aclarit de manera definitiva la seva adscripció a la independència, es donés llibertat de moviments a aquella fracció antisobiranista que encara hi perviu.
